algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
26°

Polítics i tècnics

El recent arxivament de l'anomenat cas Pla Territorial crec que ens convida a retornar sobre un tema que ens hauria de convidar a la reflexió. Aquest tema no és la valoració de la decisió judicial ni tan sols l'encert d'algunes previsions contingudes en aquest instrument territorial. El tema és el context i la interpretació que es fa de la qüestió de fons. Aquest tema no és altre que la presa de decisions. La democràcia és el govern del poble que elegeix uns representants perquè prenguin les decisions des de la legitimitat que donen les eleccions. La democràcia suposa un canvi en relació al règim anterior en què uns reis per raó d'herència decidien. Les decisions públiques tenen les seves implicacions, també les seves implicacions econòmiques i, per tant, una determinada decisió pot suposar a un ciutadà o a un grup de ciutadans un especial benefici. En el món de l'ordenació del territori i de l'urbanisme això és especialment clar.

Quan es decideix per on va una línia de sòl urbà o urbanitzable, es pot estar donant un enorme benefici a un o diversos propietaris. El procés urbanístic per definició genera plusvàlues. El traçat de la línia normalment s'ha vengut considerant com el que es denomina una decisió discrecional, és a dir, una decisió en què hi ha diverses opcions igualment justes totes elles. A qui ha de correspondre la decisió? Als polítics, o dit d'una altra manera, al poble representat pels seus legítims regidors, batles, diputats, consellers... Ho diré d'una altra manera, en la meva opinió, un dels efectes del desprestigi de la política és confiar la presa de decisió en uns tècnics que poden tenir una formació però que mai tendran el plus de legitimitat en què consisteix la democràcia. Personalment em preocupa que la societat posi en dubte la capacitat de decisió.

Em pareix molt bé que es posi en dubte i es critiqui la decisió perquè per això hi ha una pluralitat política i ideològica, ara bé, una cosa és molt diferent de l'altra. Fins i tot em pot parèixer bé que s'investigui com s'ha adoptat aquesta decisió. Ara bé, em sembla evident que hi ha hagut informacions i opinions que han sobrepassat el debat del com o del què per interpel·lar sobre el qui, i això pens que és una mostra d'una dinàmica que acaba fent mal a la mateixa democràcia. En temes territorials, les Balears s'han encaminat a un escenari on la discrecionalitat ha minvat, evolució que, com tot, té coses bones i coses no tan bones, i m'explicaré.

Les Directrius d'Ordenació Territorial de l'any 1999 varen establir, entre d'altres regles, que només es podia créixer, classificar nou sòl urbà o urbanitzable, en terrenys que fossin limítrofs amb zones així ja classificades. El Pla Territorial de Mallorca encara va reduir aquesta potestat de fixar nous creixements perquè va diferenciar dins les zones limítrofes espais aptes per acollir nous creixements (àrees de transició de creixement) i espais no aptes (àrees de transició d'harmonització). On vull arribar? Que no importa ser un crac ni tenir informació privilegiada per a cada municipi saber on més o manco es farà la línia o la retxa. Això té de bo que tenim un model territorial bastant definit, planificat i ordenat. Això té de dolent que els terrenys de creixement, com que estan identificats, entren dins una inflacció del preu, cosa que no succeïa amb tanta intensitat quan la discrecionalitat era més alta. Aquests condicionants ens poden semblar més o manco encertats, i són uns condicionants que poden tenir justificacions tècniques més o manco elaborades.

Ara bé, el que reivindic és que sempre hi haurà decisions discrecionals que finalment els correspon adoptar als representants del poble. I si els representants del poble no ens inspiren confiança, el que hem de fer és canviar-los, però no baratar de sistema i convertir uns tècnics en el que no són. I el que hem de fer, sobretot, és acceptar que hi ha decisions discrecionals que generen enormes beneficis; si no acceptam això, el que feim és anar cap a la paralització, i no hi ha res pitjor que la inacció i la indecisió. Un es pot equivocar, hi ha previsions al Pla Territorial que jo mateix no compartesc, però el que no és acceptable és aquesta espècie de criminalització de la decisió política com la decisió per antonomàsia i com un element intrínsec a l'exercici de les funcions executives i legislatives, és a dir, a l'exercici del poder i a la direcció de la societat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per la foscor de la compra dels terrenys, fa mes de 11 anys
Sr. Meliá vosté creu que totes les decisions van acompanyades de la transparència necesària ? ó es que producte de les decisions dels politics els fiscals se veuen obligats a intervenir devant l´alarma produïda, Me´agradaria saber si els solars comprats per la promotora continuen a láctiu del balanç d´aquesta societt
Valoració:1menosmas
Per unitat de cures intensives, fa mes de 11 anys
Jordi, el poder judicial en aquest estat té el cul llogat.

Independència del poder judicial JA!
Valoració:6menosmas
Per Jordi, fa mes de 11 anys
Senyor Melià,

Vos teniu tot l'aspecte de ser una bona persona i a Mallorca solem dir : “Qui mal no fa, mal no pensa”. Tot i això convé que recordeu que, acabada la legislatura passada, un percentatge alarmantment alt de responsables d'òrgans dependents del Govern i del Consell han estat imputats i, alguns, condemnats.
Quan un polític, amb càrrec públic, pren una decisió discrecional, sigui del partit que sigui, els maltractats contribuents no podem evitar pensar, d'una manera automàtica, “Què hi deu tenir a guanyar aquest subjecte en aquest assumpte?”.
Corregir aquesta actitud automàtica, justificada i defensiva costarà més d'una legislatura. Si més no a mi m'ho sembla.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente