algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
26°

Autoritarisme de sotana (1974)

"El germà Leon es disposava a representar la seva comèdia. Jerry en coneixia tots els símptomes. Tots els coneixien. La majoria dels al·lots eren nouvinguts i només feia un mes que eren en aquella classe, però ja s'havien forjat prou bé la imatge d'aquell mestre. Primerament, el frare els donava un text per llegir i després començava a circular amunt i avall pel passadís, inquiet, sospirant, sense deixar de les seves mans el regle punter, un instrument que tan prompte feia servir com una batuta de director d'orquestra com d'espasa de mosqueter. Se servia de la punta per empènyr un llibre sobre un pupitre, per aixecar la corbata d'un xicot o per rascar suaument l'esquena d'un alumne. Mentrestant, apuntava al terra com si fos un escombriaire disposat a punxar i ficar dins un cubell totes les deixalles de l'aula.

Un dia, el punter s'havia aturat un moment sobre el cap de Jerry, abans de continuar endevant. I sense saber el perquè Jerry es va estremir com si acabàs de fugir a un terrible destí. Ara, observant la ronda que el germà Leon feia seguit, seguit, per la classe, Jerry mantenia els ulls fixos en el paper, encara sense la més petita gana de llegir. Dues hores més i seria la sortida. Pensà en el rugby. Després d'alguns dies de gimnàstica l'entrenador els havia dit que probablement els permetria d'emprar la pilota aquell capvespre mateix.

- Si algú pensa que em pot enganyar, s'equivoca! Sempre deia el mateix el germà Leon i creia que amb aquells mots els podria impressionar. Emprant expressions com aquella i de tant en tant alguna maledicció. I efectivament, impressionava; tal volta perquè eren expressions impròpies d'un petit home d'aspecte pàl·lid i inofensiu. Amb el temps un s'adonava que aquell frare no era tan inofensiu, ni molt menys. Ara, en dir allò, tots aixecaven el cap per mirar-lo. Mancaven només deu minuts per concloure la classe, però prou temps per tal que el germà Leon representàs una de les seves comèdies. Tots els al·lots el miraren amb una mena d'aterrida fascinació.

- Bailey! Véngui aquí! Leon havia triat Bailey, un al·lot feble, molt bon estudiant, però tímid, introvertit, lector infatigable i d'ulls envermellits, rere les seves ulleres...". El germà Leon no es creia les magnífiques qualificacions escolars de Bailey. Pensava que feia trampa. Que era impossible un geni com aquell. Li tenia enveja. Molta enveja. I l'apallissava sense motiu amb aquell regle punter. Però també apallissava el que no estudiava, el que gosava mirar-lo de fit a fit, el que tal volta pensava coses contra ell.

La novel·la The Chocolate War, de Robert Cormier, editada a Pantheon Books, de Nova York, aconseguia en aquestes dates esser un best-seller arreu dels Estats Units. És la història d'un al·lot que s'atreveix a pensar per ell mateix al davant de la hipocresia que impera en el seu col·legi i s'enfronta als seus superiors en defensa de les seves idees.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.