"Pel molinet ja sento rotllar-se la cadena,/ i al crit de: Llevar àncores! Sotraquejar la nau;/ en desplegar les veles sento cruixir l'antena,/ i en los veïns navilis i en l'apartada arena/ lo trist adéu siau".
"Des del llit d'agonia per la finestra miro;/ d'escalonades ones sols la blavor es veu;/ les ones, sols les ones i el cel per qui sospiro,/ i a la verdosa terra ni menys los ulls hi giro;/ ja res hi té el cor meu!".
"Allà d'allà rienta l'Amèrica m'espera,/ mes clos al darrer son mon ull no la veurà,/ que ans d'arribar a sos braços, on riu la primavera,/ la mar en lo bell fons de sa badanta ossera/ mos ossos guardarà".
"Oh cel, oh sant desig que l'ànima esperona,/ que és dolç des d'eixa terra on som damnats a mort/ mirar-te com florida i esplèndida corona!/ que és dolç a cada instant que la maror nos dóna,/ sempre obirar ton port!".
Curiós poema de Jacint Verdaguer en què es pot veure una clara al·lusió a les circumstàncies del poeta a l'hora de redactar-lo: el mossèn embarcava per primera vegada a Cadis per dur a bon terme el seu càrrec de capellà de la Companyia Transatlàntica del Marquès de Comillas. Sembla que, sent Verdaguer malaltís, els metges li havien aconsellat els aires marins. El bisbe Estalella va fer unes gestions que col"locaren el poeta en aquell càrrec ben pagat i assossegat. Al llarg dels seus viatges a través de l'Atlàntic a bord dels vaixells Antonio López, Guipúzcoa i Ciudad de Barcelona, va conèixer bé els inconvenients d'aquelles llarguíssimes travessies.
En el poema que comentam és magistralment expressat el neguit del viatger malalt, aquell que no veu el moment de tocar terra i que experimenta l'angoixa del dolor i el malestar sobre una endurida llitera de cabina. Només la finestrella, l'ull de bou, el connecta amb un univers radiant que va més enllà de les tempestes i dels enterraments en la mar. Aquest marquès de Comillas, Antoni López y López (1817-1883), va ser un gran home de negocis i, a més de fundar la Compañía Transatlántica, va crear la Compañía de Tabacos de Filipinas, el Crédito Mercantil i el Banco Hispano-Colonial. Va promoure també els ferrocarrils, la indústria hullera i la marina mercant. I encara no és tot, puix que va construir el 1883 la Universitat Pontifícia de Comillas, regentada pels jesuïtes.
En resum, un milionari poderós contra el qual Verdaguer estava indefens, especialment quan aquest decidí prescindir-ne com a conseller religiós del seu palau. Resulta que el poeta era l'almoiner d'aquella casa i l'acusaren de conductes estranyes i de fer un mal ús dels doblers. Verdaguer proclamà a través de la premsa la seva innocència. Però el poder era el poder. Jo em plantejaria si Verdaguer no es preguntà alguna vegada com havia fet el Marquès la seva fortuna. Les males llengües parlaven de tràfic d'esclaus. Però sembla que als estaments polítics, socials i eclesiàstics d'aquell temps això els importava ben poc.
