La llengua amb la troca
La majoria de polítics mallorquins -un ofici d'aficionats que vol professionalitzar-se-, quan fan política embullen la troca i quan no fan política -que és gairebé sempre- enbullen el fil. Tant embullen tot el que és embullable que, darrerament, embulladors congènits, amb tics de velles consignes, ens volen embullar la nostra sagrada llengua. Una de les essencialitats de la catalanitat idiomàtica baleàrica. Jo, i milers de milers, per viure a Mallorca, entenc prou el català i la seva variant mallorquina. Una llengua i prou.
Els embulladors diuen que miren cap endavant, cap al futur. Mentida. Tenen els ulls dins un passat imperial. És igual si miren a la dreta o a l'esquerra, és el mateix. Faran tant a un costat com a un altre foc i cremadissa de qualsevol signe d'identitat mallorquina. I un d'aquets caires és l'idioma. Per ells, els embulladors del fil -o de la troca-, la qüestió és confondre, desorientar, desinformar el poble que un dia de bauxa va creure en els polítics, sense recordar que tots els pecats contra un mateix es paguen amb escreix. Ara hi ha polítics que no saben què han de fer amb el nostre culte, formós i antic idioma català. La troca podria començar amb Ramon Lllull, germà major de raça i , el fil, continuar fins a nosaltres. Aquests que embullen el fil i la troca, que callin. Muts resten més normalitzats.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De fet, sa parla de Mallorca, més que sa de ses altres illes, és sa variant llatina (es basc i s'àrab són una altra història, naturalment) parlada a s'estat espanyol més difícil per a un castellanoparlant
Jo estic convençut de que es mallorquí es el que conserva millor els trets des català antic. El català, amb totes les seves variants fonètiques i dialectals son el nostre gran patrimoni. No ens el deixem prendre!