La majoria de polítics mallorquins -un ofici d'aficionats que vol professionalitzar-se-, quan fan política embullen la troca i quan no fan política -que és gairebé sempre- enbullen el fil. Tant embullen tot el que és embullable que, darrerament, embulladors congènits, amb tics de velles consignes, ens volen embullar la nostra sagrada llengua. Una de les essencialitats de la catalanitat idiomàtica baleàrica. Jo, i milers de milers, per viure a Mallorca, entenc prou el català i la seva variant mallorquina. Una llengua i prou.

Els embulladors diuen que miren cap endavant, cap al futur. Mentida. Tenen els ulls dins un passat imperial. És igual si miren a la dreta o a l'esquerra, és el mateix. Faran tant a un costat com a un altre foc i cremadissa de qualsevol signe d'identitat mallorquina. I un d'aquets caires és l'idioma. Per ells, els embulladors del fil -o de la troca-, la qüestió és confondre, desorientar, desinformar el poble que un dia de bauxa va creure en els polítics, sense recordar que tots els pecats contra un mateix es paguen amb escreix. Ara hi ha polítics que no saben què han de fer amb el nostre culte, formós i antic idioma català. La troca podria començar amb Ramon Lllull, germà major de raça i , el fil, continuar fins a nosaltres. Aquests que embullen el fil i la troca, que callin. Muts resten més normalitzats.