algo de nubes
  • Màx: 18.01°
  • Mín: 13.93°
17°

L'esquerra abertzale toca a la porta de la legalitat

Hauríem de poder estar segurs que una qüestió tan transcendental com és la reincorporació de l'esquerra abertzale a la política institucional no es veurà supeditada a conveniències electorals del moment. Però no hi podem estar. És en clau electoral, que s'ha d'entendre una bona part de l'acció de qualsevol govern i la totalitat de la feina de l'oposició. L'esperit de l'urna s'ha corromput fins a punts impensables just fa un parell de decennis, i aquest procés no és aliè a la prevenció creixent de molts de ciutadans respecte del sistema. Massa coses es fan o es deixen de fer en funció de les repercussions electorals que puguin derivar-se'n. La llengua, l'urbanisme, la reconversió turística... són, per damunt de tot, material d'artilleria electoral. O la cultura, la gran absent del darrer debat sobre l'estat de la comunitat -no ens estranya, d'altra banda, que sigui així, amb l'embull que el president Antich du al cap sobre aquest tema. Per això mateix les grans qüestions que requereixen plans a llarg termini sempre queden enganxades en els romeguers de les promeses destinades a ser incomplides. (Sense el possible efecte electoral, per exemple, com s'hauria gestionat el futur palau de congressos de Palma, aquesta misteriosa baluerna de la qual tothom vol rentar-se les mans?).
En clau electoral s'hagué d'entendre tanta ignomínia en l'atribució dels atemptats de Madrid a ETA: Aznar, que havia menat l'Estat espanyol a la guerra il·legal contra l'Iraq, i els seus sequaços, necessitaven que ETA fos la culpable d'aquella matança. Altrament, volia dir que Espanya havia entrat en la llista de països contra els quals l'integrisme islàmic s'apressava a atemptar.
Ara, el jutge Marlaska acaba de dir que Segi és l'única estructura que sintonitza amb els radicals d'ETA, i d'aquí és factible deduir que la resta de l'esquerra abertzale se n'allunya. Que les seves intencions siguin genuïnament pacifistes, és clar, no ho pot garantir ningú: ni ara ni d'aquí a cent anys.
Però no sembla que els moviments dels abertzales de cap a l'adopció del sistema democràtic com a únic hàbitat polític convengui ara mateix a tothom. Després de les paraules d'Otegui a El País, que, en un altre moment i amb una oposició mínimament constructiva, el govern hauria d'haver pres en consideració, Zapatero va reaccionar minimitzant l'abast de la declaració d'intencions i va tenir la santa barra de dir que "només són paraules i ja sabem que les paraules tenen el valor que tenen": com pot parlar així de les paraules precisament ell, que ha faltat a totes les que ha donades durant aquesta legislatura?
Per molts, que ETA no mati mentre l'esquerra abertzale està il·legalitzada, és una situació favorable als seus interessos electorals -n'hi ha d'altres? No es tracta de donar xecs en blanc a ningú, però frenar l'alineament de l'esquerra abertzale en l'ordre constitucional per raons electorals podria arribar a tenir conseqüències greus.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.