La decisió del TSJIB d'obligar el batle de Deià, Jaume Crespí, a pagar la multa de 600 euros setmanals per no haver enderrocat els quatre xalets il·legals de Llucalcari, remetent també el cas a un tribunal penal, s'ha de considerar exemplaritzant. La història d'aquestes quatre construccions de més de vint anys és la de les més vergonyoses dilacions que es recorden. Els polítics de torn s'escudaren en recursos i en excuses. Havien aconseguit que els habitatges continuassin drets durant més de dues dècades després de la seva edificicació.

El batle Crespí havia entrat també dins la peregrina tàctica dels recursos per no pagar la multa a la qual se l'havia condemnat per la seva omissió. S'ha acabat: o paga o s'haurà de fer front a responsabilitats penals mentre no es tomin les construccions. Si la justícia hagués tingut fa lustres la diligència i la contundència d'ara, probablement s'haurien evitat molts de desastres urbanístics i escàndols polítics lligats a la permissivitat. Ha costat molts d'esforços comprovar que l'Estat de dret funciona com cal.