nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

El preu de la carn d'home

"En aquell temps, sa carn més barata era sa carn d'homo", diu en Pep de sa Figuereta, una persona de qui podríem aprendre moltes coses. Recorda que, per pagar el jornal de la mula que li havien deixat, havia de treballar dos dies per a l'amo de la mula. "Quina puta misèria", comenta un altre veïnat. Com ha evolucionat el preu de la carn d'home respecte del d'altres carns? És obvi que s'han anat equilibrant, i fins i tot diríem que, en determinades circumstàncies, la nostra carn assoleix un preu estimable, si la mort ens arriba, per exemple, en un accident laboral i es pot demostrar que la causa és alguna negligència de l'empresa. En aquests casos, és el jutge qui posa preu al cos del finat. Aquest preu és bo de determinar: es divideix la quantitat de la indemnització pel nombre de kilos del cadàver, i ja ho tens. Se'n dedueix que les persones magres tenen possibilitat d'assolir una millor taxació que no les grasses, però no es poden establir normes generals: s'ha d'estudiar cada cas en particular, perquè hi intervenen factors específics.

No és menester arribar a aquests extrems. També es posa preu a la carn d'home en casos de minusvalideses o discapacitats. Les empreses d'assegurances són expertes en la taxació humana i, així, podríem anar tots pel carrer amb el preu del nostre quilo escrit al front. Val igual un quilo de musulmà que un de cristià, per exemple a Mallorca? Segons. Un jutge pot determinar que sí. O pot sentenciar que no. És el cas d'una jutgessa italiana, que, allunyant-se de la jurisprudència generada pel Tribunal Suprem, ha taxat la carn de treballador albanès molt a la baixa respecte de la carn de treballador italià. Ha passat a Torí. La indemnització pel treballador mort basta que sigui deu vegades més barata que la d'un italià en raó del seu origen, Albània.

Abans d'esqueixar-nos la camisa i proclamar la nostra santa indignació, peguem una mirada a l'entorn per comprovar que tots els nostres conciutadans, quan necessiten els serveis d'un treballador -agrícola, en la construcció, en la indústria, en l'atenció familiar, etc.- taxen la carn estrangera amb el mateix criteri que la indígena. I si encara no fan diferències basades en el color de la pell. Una vegada comprovat que el comportament de tots els nostres conciutadans és escrupolosament correcte, ara sí, ens podem esqueixar la camisa. La jutgessa italiana basa la seva taxació en el fet que el treballador mort en accident laboral procedia d'una zona deprimida -on la carn d'home sens dubte va més barata que no al nord-oest d'Itàlia.
Per cert, el nom d'aquesta jutgessa és Ombretta Salvetti: per si un dia la vos encontrau.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 12 anys
Una bístia i un homo poden fer el treball de deu homos.
Referent a aquest accident laboral la indemnització hauria de haver estat la mateixa per un treballador indígena, però el repartiment seria nou parts per la societat (Estat, hazienda) i una part per el treballador estranger.
L'empresari ha de pagar les restants nou parts a la societat, crec que la hazienda italiana ja reclamarà lo seu.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente