MOTOS
El moment més àlgid de la carrera de Jorge Lorenzo, com és ara la recepció en el Consolat de Mar, va coincidir amb el desprestigi total de la primera institució de les Illes Balears, convertida, per uns moments, en un racó de Festival Park. Qui no cridava, mal cantava. Jorge Lorenzo va ésser rebut amb la banda sonora de Carros de Foc, mentre el campió i els seus seguidors, "Los Espartanos", celebraven sorollosament el campionat del món de MotoGP. És evident que els responsables del protocol varen perdre els papers i no saberen propiciar un ambient que discorregués entre la correcció i la distensió. I quan la cosa va sobrepassar els límits de la formalitat amb el President Antich i Francina Armengol llançant camisetes amb eslògans publicitaris a la multitud, (Què voleu? 'De perdidos al río...!) haurien d'haver animat la resta d'autoritats, la majoria granadetes, a cantar La Moto, l'èxit de Los Bravos. Encara que sols fos per a demostrar a la joventut enfervorida amb Lorenzo que els anys setanta ja donàvem gas. La lletra va que ni pintada: "Quiero una motocicleta/ que me sirva pa correr/ y quiero una camiseta/ que tenga el número cien./ Y hacer uuh, uuh...!/ Y hacer uuh, uuh...!" Una certesa: un campió del món no es mereix una recepció tan hortera. Un aclariment: el tremolor de cames de l'Honorable Manera no pot atribuir-se al fet que tot l'horabaixa hagués estat donant pedal a una moto Colomet per veure si la feia arrencar, sinó que les setmanes pròximes ha de donar el vistiplau al nous contractes de patrocini institucional de Lorenzo i de Nadal (substancialment millorats) i no sap per on estirar el pressupost si no és per les quatre pessetes assignades a Cultura. Mentrestant, Jorge Lorenzo cantava "We are the Champions" des del balcó presidencial. "Nací en Palma de Mallorca, pero creo que mi alma proviene de Esparta", escriu Lorenzo en el primer capítol de Por fuera desde dentro. És a dir, és granític. Comentari del President Antich a Joana Barceló: "No se t'escapi davant ell que lo meu és la bicicleta". Comentari de la Vicepresidenta: "Giorgio, fill, lo del President, més que arruixar amb la moto, és la bicicleta". Conclusió de Lorenzo: "Joder, otro adicto al clembuterol".

NOMENAMENT
Si a partir de les properes setmanes noten que el temps va desbaratat no culpin la capa d'ozó o l'efecte hivernacle. Més aviat mirin cap a Quintanilla de Onésimo, perquè si el Professor de Georgetown fica cullerada en la meteorologia (i li'n ficarà) pot passar qualsevol cosa cel amunt, com és ara que arribin les oronelles a la tardor o que nevi en temps d'albercocs. Per a aquells que no se n'han assabentat: José María Aznar, el comptable de Murdoch, ha estat nomenat president del consell assessor sobre canvi climàtic del Global Adaptation Institut. Així que els Aznar-Botella estan d'enhorabona, atès que el cap de família ja té més càrrecs que Rubalcaba. Tanmateix, no en té prou. I ja ha tingut la primera aferrada a causa de la seva ambició insaciable. Ha estat amb l'Arquebisbe de Madrid, Rouco Varela, perquè monsenyor s'ha vist obligat a parar-li els peus en veure que envaeix competències que històricament han estat exclusivitat de l'Església, com és ara les que fan referència a les rogatives perquè plogui o deixi de ploure. L'exigència del Professor de Georgetown no deixa de tenir lògica: a les processons en demanda de la intervenció divina per aturar els aiguats o per acabar amb la sequera, en lloc de passejar un sant qualsevol que ben igual no sap conèixer ni d'on ve el vent, que passegin la seva rèplica en guix acompanyada d'una banda de buf. Monsenyor Rouco al·lega que el fet de portar Franco sota pal·li s'explica perquè amb Franco la clerecia va tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, de manera que si algun altre endiumenjat vol gaudir d'un privilegi consemblant ja sap que ha de començar per afluixar la mosca. Això no obstant, Aznar no cedeix en les seves exigències. No pretén que el duguin sota pal·li, sinó a collibè. "Como a El Juli", puntualitza Ana Botella. "Por supuesto", afirma Josemari. I rebla el clau: "Le igualo en vergüenza torera. O séase, en más de una ocasión corté orejas y rabo".

MULTICULTURALITAT
Frau Merkel s'ha carregat la multiculturalitat. Ha estat en una arrencada de franquesa, del tot imprevista, que ha agafat José María Rodríguez amb la compra feta. Ja us ho podeu imaginar: pollastres, conills i gambes en el congelador, i una pila de sacs d'arròs per a fer les paelles multitudinàries que calguin, ara que s'acosten les municipals. El gruix del missatge ideològic de Rodríguez -el militant més ben situat del Pepé, i de molt!, per accedir a la batllia de Palma- s'assenta sobre una oferta culinària no tan variada com la de Paquita Tomàs, però força consistent. Arrossos, sobretot, en la seva varietat més folklòrica (paella) i en l'autòctona (brut); diverses carns, preferentment de porc, totes a la planxa; i ensaïmades de totes classes: amb crema, de torró, amb tallades, etcètera. Doncs bé, d'un dia per l'altre, Rodríguez ha pogut tocar amb les mans que la doctrina de Cañellas, el seu referent, ha quedat tan superada com les teories d'Adam Smith, de manera que si no vol perdre bous i esquelles li convé posar una parada a la Plaça Major per anar venent tot el gènere emmagatzemat. En qualsevol cas, no és únicament Rodríguez que està més passat que el pa florit. La política de la "señá Encarna" (Encarnación Pastor), que organitzava partits de futbol entre immigrants que acabaven a garrotades, o la de Herr Fiol a les escoles, adreçada a diluir el català entre les llengües del món, tampoc no tenen futur. Què en farem? Frau Merkel opina que els immigrants, a Alemanya, han de parlar alemany. I que si alguns milers de turcs inicien el retorn a Turquia, encara millor, perquè s'ha reduït dràsticament l'oferta de mà d'obra barata. Frau Merkel no ha estat l'única que ha fet aquesta lectura retrògrada dels interessos del conservadorisme. PSOE i Pepé, a Madrid, han pactat treure endavant una modificació a la llei electoral que redueixi la participació dels immigrants en els comicis. Així que la dreta balear, descartat l'internacionalisme, haurà de fer una reformulació ideològica que li permeti encaixar definitivament en els esquemes de la CEDA. El camí ja està dissenyat. Per a substituir la multiculturalitat, espanyolisme a dojo.

ESQUETX
Quatre vells i quatre velles (ara anomenats de la Tercera Edat) asseguts a l'entorn d'una taula de vici i, sobre una tarima, el Pare Manolo que canta bingo.
-Bingo! -canta el Pare Manolo.
I, de sobte, el caos.
Criden les veus:
-'Qué nadie se mueva! 'De cara contra la pared! 'Todos al suelo! 'Manos arriba! 'Abajo los bastones, coñooo...!
-¿Qué hay en caja? -demana el sergent.
-'Treinta y cinco céntimos en efectivo y un caramelo de menta, mi sargento! -respon un dels policies.
(No calen més comentaris).