cielo claro
  • Màx: 22.28°
  • Mín: 13.08°
22°

Llengua correcta i ideologia

La pruïja de voler ser políticament correcte i el filtre ideològic són un perill considerable per a l'ús correcte i assenyat de les llengües. L'exemple clàssic és el d'allò que en diuen llenguatge no sexista, sobre el qual no insistiré. Només apuntaré, a tall de curiositat, la frase següent, llegida no fa gaire: "Les empleades domèstiques constitueixen un col·lectiu format en un 95% per dones". En aquest cas, la denominació femenina ("les empleades domèstiques") passa a ser el terme inclusiu que es refereix tant a les dones com als homes, que constitueixen només un 5%. Vaig entendre que era un criteri de majoria, i vaig inferir que en una comissió parlamentària integrada per onze dones i sis homes (que era el context en què vaig topar amb la frase) m'havia de referir a les disset persones que representaven la sobirania popular com "les diputades". Se'm va fer evident, però, que el sintagma "les diputades" seria entès per tothom com una referència exclusiva a les onze dones, i em va quedar pendent el dubte de quin era el llindar percentual a partir del qual la forma femenina funciona per designar un conjunt format per una majoria femenina i una minoria masculina.

Anem a una altra qüestió: els topònims. El costum ha fet que a tots ens soni estrany quan sentim o llegim "Lérida", o "Gerona", però em sembla obvi que aquest és el nom correcte d'aquestes localitats quan algú parla o escriu en castellà. El fet que hi hagi un nom oficial pot fer variar la denominació en un butlletí oficial, o fins tot en un telenotícies de televisió pública, però no obliga a adoptar "Lleida" ni a la conversa informal dels castellanoparlants ni a les planes d'un diari de Madrid. En castellà és Lérida, de la mateixa manera que en català són Osca, Saragossa i Terol. A totes les llengües hi ha noms estrangers (és a dir: de fora d'un determinat domini lingüístic) per als quals la tradició ha quallat un nom propi diferent al topònim "original".

A ningú se li acudiria que, a partir d'ara, haguéssim de dir "London" en lloc de "Londres", encara que sembla que ara n'hi ha d'entestats que la capital xinesa sigui Beijing en lloc de Pequín. Doncs no: en català és Pequín. El portal lingüístic de TV3 dóna les normes correctes, però cedeix a la correcció política en un detall: per als noms de les localitats de la Vall d'Aran no s'ha d'adoptar la denominació catalana sinó l'aranesa. Hi ha, naturalment, casos de frontera, és a dir, casos en què una llengua té una forma pròpia d'un topònim estranger però que resulta massa llunyana, o poc coneguda, per ser reclamada com a forma preferent: els intents de fer que el Tractat de Maastricht fos, en castellà, el Tratado de Mastrique varen fracassar.

No fa gaire vaig topar amb un altre exemple de com la voluntat d'expressar una determinada manera de veure les coses força l'ús correcte de la llengua. Un diari progressista d'ampla tirada estatal recollia les declaracions d'un dels minaires xilens escrivint que (tradueixo del castellà, respectant l'ús de majúscules) "havia estat temptat pel diable i per déu i s'havia aferrat a déu". La idea, se suposa, és la següent: el déu cristià és només una de les divinitats possibles i, per tant, tocar anar en minúscula. Doncs tampoc: a la frase del minaire, Déu ha d'anar en majúscula per la simple raó que és un nom propi.

I hi ha d'anar al marge de si hi creim o no. Si parlem dels diferents déus en què creuen els homes, usem minúscula. Però quan la mateixa paraula equival a una divinitat determinada (el déu dels cristians, en aquest cas: Déu) hem d'usar la mateixa majúscula que usaríem per a Buda, Zeus o Vixnú. Per a l'expressió "gràcies a Déu" hem d'utilitzar una majúscula que no té res a veure amb les nostres creences. Una altra cosa és usar en majúscules el pronom personal ("Ell"), o els possessius, quan es refereixen a Déu: jo diria que la tradició ho valida, per a qui en vulgui fer ús en senyal de reverència, però que la correcció gramatical autoritza a prescindir-ne per a qui s'ho estimi més.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.