Vaja, ja m'he tornat a equivocar. Estava ben segur que el pròxim ministre de Sanitat seria Valentí Fuster (o Ciril Rozman, o Joan Massegué, o Joan Rodés), i el destí ens hi ha nomenat Leire Pajín, donant lloc a un enorme interrogant que s'estengué dimecres per diversos programes de televisió (i per la xarxa): com és possible que la ministra de Sanitat dugui una polsera (màgica) Power Balance? Un enigma només comparable al que significa que el (nou) ministre de Treball es manifestés fa quinze dies contra la reforma laboral, que ara aplaudirà i aplicarà?

Davant d'aquests misteris, els atzars que la ministra Sinde s'assabentés ahir en directe (als Berenars de TVE1) que la UE ha declarat il·legal el cànon digital o que la ministra Corredor inauguràs el Meeting Point immobiliari un cop destituïda són només foteses. Com la vaga general d'aquí, comparada amb les franceses, com comprovà Berto (dimarts, al Buenafuente, la 6) quan va ser escridassat per "esquirol", entre els joves vaguistes gals (el mot no és pas francès, sinó català: se l'adjudicaren a alguns veïns de Santa Maria de Corcó (Osona), que van fer l'ídem a les vagues tèxtils del 1902, 1908 i 1917).