La meva amiga està preocupada perquè li han dit que la beca de mobilitat, que és l'única que rep la seva filla, perquè no es concedeix per renda familiar, segurament desapareixerà. L'amiga de la meva amiga, que és la portadora de la bona nova, s'esforça per fer-li entendre que això són coses de la crisi i, per tant, res personal, que no és la fi del món, tothom sap que la beca no cobreix, ni de prop fer-s'hi, la despesa dels bitllets d'avions per a tot un curs escolar. Tanmateix, li ha dit, que per molt que s'enfadis i que juri venjança contra tota la classe política continuarà pagant-li la carrera de medicina a Barcelona. Ella l'escolta i calla, sap que té raó, no tothom té una mitjana tan brillant com la seva filla, val la pena fer l'esforç. El mateix esforç que hauran de fer amb la segona filla, que també vol cursar una carrera que no es pot fer aquí, a la terra de les grans oportunitats.

I és que la meva amiga no pot entendre el desinterès profund que històricament ha mostrat aquesta illa per la formació acadèmica. Per què estudiar si amb un parell d'anys es pot doblar el sou d'una llicenciada? És difícil respondre quan les evidències són tan clares. La nostra oferta universitària ens retrata a la perfecció, els fenicis no necessitam de gaires lliçons acadèmiques. Aquí, als adoradors del xot d'or ens costa entendre l'aposta desídia i les grans inversions que estan fent en educació les comunitats autònomes que volen ser capdavanteres i saben que no poden confiar en Madrid. El "Gobierno de España" no està per bajanades de famílies de classe mitjana, perquè la baixa ja ni se'ls pot plantejar, als estudis universitaris. El "Gobierno de España" està per les prioritats, les grans inversions, com unir amb un tren d'alta velocitat Madrid i València.

A qui importa el descompte aeri dels residents de les illes riques, si els madrilenys no poden anar a la platja en hora i mitja!! Un argument maniqueu, però efectista, que sens dubte tard o d'hora acabarà sortint. És per culpa de la crisi, econòmica, social i humana que ens assola. Una crisi que ens treu el ferro oxidat de dedins i es converteix en abonament de discursos xenòfobs, insolidaris i egoistes. Europa es tenyeix de blau fosc i els que ho contemplam atònits i amb por ens quedam astorats quan alguns amics progressistes ens confessen, en veu baixa, que votarien ulls clucs el Sarkozy de torn que acabàs amb la delinqüència de l'Arenal.
Mentrestant, a Alemanya es renega de la multiculturalitat i Merkel assegura, sense complexos, que qualsevol que no aprengui immediatament l'alemany no hi és benvingut. És que no hem après res del segle XX?