"Els tres camins es trobaven coberts de carcasses fumoses i d'una estesa de cadàvers, entre els quals es podia sovint reconèixer un uniforme de batalla de paracaigudista. La divisió Oder estava anihilada. Com si aquesta catàstrofe els hagués atacat el cervell, els alemanys de Bretanya, sabent que no es podrien evadir de la península, començaren aleshores aquesta ronda que duraria prop de dues setmanes. Una unitat es posava en ruta amb un gran desplegament de guerra, tot passant per Saint-Brieuc o per Lorient, i s'acantonava una nit i reapareixia quatre dies després al seu punt de sortida, esgotada i havent perdut una part dels seus efectius. Els rondadors afollits tornaven al seu cau. El dia que va seguir a la destrucció de la divisió, tres jeeps estaven arrenglerats a la plaça del poble que havia servit de refugi als paracaigudistes. Les despulles de Férane, de Quérec i de Paname, embolicades en les seves teles del paracaigudes, es trobaven allargades sobre els vehicles.

Una cinquantena de paracaigudistes es mantenien a les ordres, preparats per desfilar en quatre rengles. Els pagesos, sobre l'escaló de les seves portes, miraven. Bouvier i Ben Sassem avançaren... Aleshores, Bouvier, va fer un senyal de posar-se en marxa. Els jeeps començaren a moure's, més a poc a poc que el pas humà. François i Gorille es posaren a caminar al darrere. I després d'ells, Bouvier, Ben Sassem, els cinquanta paracaigudistes, amb els canons de les metralletes mirant el terra. El seguici arribà als camps oberts i va continuar pel camí del minúscul cementiri per tal de portar-hi els morts que havien guanyat la seva batalla. Quan, dos mesos després del desembarcament, les tropes americanes posaren peu a Bretanya, trobaren la província pràcticament alliberada i els paracaigudistes supervivents els varen retre honors a l'estil del país". Joseph Kessel publicava la novel·la Le Bataillon du Ciel i agraïa el coronel Bourgoin i els seus paracaigudistes els testimonis sobre els quals es pogué basar amb prou fonament un relat de ficció, incapaç de descurar la veritat històrica i la força de l'epopeia, dit això en paraules del mateix autor.

Els paracaigudistes francesos del general De Gaulle volgueren esser els primers a trepitjar la terra del seu país. Ho havien jurat. Després de mesos d'ensinistrament a una base d'Escòcia, els alts comandaments consideraren que ja eren madurs per a vèncer o morir. Cantaren la Marsellesa en qualsevol moment, entre britànics estant, per a no perdre un gram de la seva identitat. Retornaven al camp de batalla. Eren els "French paratroops" i sabien molt bé que tendrien al davant la "bèstia" del nazisme, disposada a no cedir un pam de territori. Era molt important, amb el suport dels membres de la Resistència, fer onejar la bandera tricolor a cada poble o llogarret que anaven alliberant.