El pacte pels pressuposts suposa un gran avanç per a les aspiracions del PNB. Zapatero ha promès de tot i molt per a les institucions basques, inclosa la potenciació del reconeixement de la personalitat pròpia d'Euskadi. Rajoy, molt hàbilment, ha afirmat tot d'una que ZP està enganant els bascos tal com ja va fer amb CiU i que no pensa complir la meitat de la meitat. De fet, la formació d'Artur Mas ha passat un any no gaire agradable a causa de l'escàndol del Palau de la Música, que podria acabar esquitant la seva formació. En altres bandes, partits que han fet pactes de poder i de pressuposts amb el PSOEhan passat després un calvari .
ZP ha de superar aquests antecedents i mantenir amb fermesa fins a la darrera coma del compromís. Euskadi no és l'educada Catalunya. Els bascos són un poble escaldat pels enganys del centralisme des de les guerres carlines del segle XIX fins a la pau de Santoña del 1937. Se'ls ha d'anar de cara, parlant clar, amb la lleialtat de qui defensa la seva posició sense reserves mentals ni traïdories. Amb franquesa i honor, el PSOE i Zapatero tendran a Euskadi amics per molt de temps. Però si, per contra, d'aquí a uns mesos esclata per allà dalt un escàndol de corrupció en qualque institució governanda pel PNB i se'n va en orris o queda enterbolit el pacte previ als pressuposts, que ningú no es pensi que els bascos acotaran el cap com xotets de corda.
Rajoy va a la seva i, per això, parla d'engany de manera oportunista. Sap que ZP tendrà moltíssims problemes i un cost polític important per complir la paraula que ha donat a canvi d'estar 18 mesos més en el poder. Però aquesta vegada el president ha de donar la talla d'estadista, la qual cosa significa complir la paraula donada al preu que sigui. Com deien els romans quan defensaven la pau: Pacta sunt servanda.
