Rebostejar i guardar papers, retallar o imprimir allò que em crida l'atenció, és un dels meus vicis confessats que vostès, els lectors habituals que em queden, ja m'ho coneixen de sobres perquè tard o d'hora tanmateix ho he de fer avinent a aquest cornaló del nostre diari, perquè si no ho fes així tal volta em podrien fermentar dins el gavatx i dur-me un mal resultat.

Per exemple, el passat mes de juliol, l'agència de notícies Efe esbargia a tothom que la volia escoltar que "45 píndoles contra la disfunció erèctil es venen cada minut a l'Argentina". I continuaven aclarint que "l'Argentina viu avui un auge del consum de píndoles per a la disfunció erèctil, com les de Viagra i altres marques, les vendes de las quals s'han disparat a raó de 45 pastilles per minut, segons càlculs oficials". I a continuació ve allò més trencador de tot pel que subscriu, que em romp els esquemes, vaja, tot això passa segons ells a causa del: " calor de l'entusiasme dels joves per les bondats del sexe químic". Ara si que m'has ben fotut, he pensat tot d'una. De manera que el jovent de per allà abaix necessita l'estimulació del Viagra? Malament anam. I en ser grans què hauran de fer? Se l'enguixaran potser? Bé, aquesta és una.

Després trec, en deixondesc de la carpeta aquesta una altra de bona, també d'Efe i del mes de juliol últim. Diu talment: "Un autobús circulà amb un cadàver tot un dia sense que ningú se n'adonés. Berlín. La Fiscalia de Magdeburg (a l'est d'Alemanya) confirmà avui que un autobús de línia de la ciutat viatjà amb el cadàver d'un home durant hores sense que ningú se n'adonés./ Els xofers dels dos torns feren el relleu ja amb el cos a l'interior de l'autobús./ Tampoc cap passatger dels que pujaven i baixaven va advertir que l'home havia finat./ L'home sofrí un atac de cor poc després de pujar al vehicle". Bé, no, sí, és una trista notícia, però ben mirat no tant com tot això, no creguin. En primera els que anaven i venien, i podria ser ben bé que fins i tot s'asseguessin al costat del difunt, es devien pensar que el difunt dormia com un tronc i què punyetes l'havien d'anar a despertar, no és ver? I per l'altra banda, aquest home morí sense sofrir gens ni mica. I d'això ni ha una per a cada un. La vull per a mi aquesta mort, quan em toqui, tan tard com sigui possible, és clar.

La reproducció de les dues notícies fins aquí comentades potser em serviran ara mateix per fer unes meditacions en veu baixa, que és com se solen xerrucar les vergonyes, tant les pròpies com les col·lectives, d'aquesta terreta amb tants enemics, a més dels bords i traïdors, que n'hi ha a balquena. Ah, i els empirreumes de la ignorància més supina, que diuen dois i embullen la troca tant com poden.

Al partit polític que fins fa poc feia bandera del centre dreta i ara no és més a la destra perquè no n'hi ha d'inventada, encara, que tot pot arribar tira tira, temps al temps, que fa poc tirà grapada de sal dins l'arròs i ara es queixa que és massa salat, fer-los l'advertència que no els vendria malament pegar una ullada pels seients del seu autobús, no fos cosa portassin de passatgers alguns cadàvers, qualcun en estat de vertadera putrefacció intel·lectual per cert. I si el mort putrescent és el conductor, com els ho explicaria jo...

I a la resta que, per favor, prenguin una mica d'exemple dels argentins, que li peguin fort i espès a la Viagra o a qualsevol altre alça piu que tenguin a mà, no fos cosa que quan vulguin anar per feina els falli la molleta. Se m'ha entès a bastament? Idò això.