Farem malament si no feim cas de l'autèntica declaració de guerra que ens va fer don José Ramón Bauzá divendres passat, ahir va fer una setmana, des de les ones d'Ona Mallorca, quan, en un rampell de sinceritat, li va escapar que, si comanda, derogarà la Llei de Normalitzacó Lingüística, aprovada per unanimitat l'any 1986. Farem malament, ja ho he dit, si no en feim cas. Ara bé: farem igual de malament si ens deixam engalavernar per la por i el desencís davant la possibilitat que el partit de don José Ramón, ara en mans del sector nacionalista espanyol 'sin complejos', tregui la majoria absoluta.
Per començar, perquè la majoria absoluta no depèn d'ells. Depèn de la desmobilització dels votants de centreesquerra, espanyolistes moderats, mallorquinistes i pancatalanistes. Si aquest aspectre de votants es desmobilitza, tot o una part, sí que tenen possibilitats de treure-la. Si no es desmobilitza aquest ventall de votants, no la poden treure, per molt que facin.
I farem malament si ens acovardam davant aquesta possibilitat perquè, si ens ho miram amb perspectiva, tan sols amb les primeres arreveixinades de cresta i cantades de gall 'sin complejos', en Bauzá ja ha aconseguit dues coses fins no fa gaire impensables: una, que en Miquel Munar, diputat fins ara del PP, davant el canvi de rumb del seu partit de cap a l'extremisme, s'hi hagi sentit tan mal a pler que hagi decidit partir-ne escapat i apuntar-se a UM. El temps dirà si això és un fet individual o si en Munar arrossegarà més gent amb ell, gent mallorquina que no està empegueïda de ser-ho i que ho vol continuar essent. L'altre fet impensable fins fa poc és que un estol de batles del PP hagin alçat la veu en públic en defensa de la legalitat lingüística vigent i a favor de la unitat i de la normalitat social d'ús del català, fet històric d'una importància cabdal, transcendental, que protagonitzaren el mateix divendres En Jaume Font, En Cristòfol Soler, En Bartomeu Alemany, En Jeroni Salom, En Joan Simonet, En Joan Rotger, En Joan Magro, En Jaume Bauçà, N'Antoni Pastor i En Miquel Vidal. Homes històrics i batles del PP! Ho hauria aconseguit un líder catalanista del món cultural ni del polític? Pots pensar! Ara manca que aquests homes siguin coherents amb ells mateixos i es demanin què hi fan, allà on són encara.
Les possibilitats de créixer que don J.R. regala al mallorquinisme de centre dreta són una joia que no té preu. Si la seva tirada de cap a la ultradreta nacionalista espanyola continua, el mallorquinisme de centre dreta, per poc viu que vagi, veurà compensat amb escreix el mal que li feren una guarda de bergants a nivell personal que s'aprofitaren del seu càrrec per omplir-se les butxaques. Ara bé: si tiram la tovallola abans d'entrar en combat, així sí que no hi ha gaire cosa a fer. Depèn de nosaltres.
Si badam, els 'sin complejos' ens afaitaran en eixut. Si anam vius i anam per feina, ells mateixos ens obriran el camí, ens deixondiran, ens seran una màquina de crear consciència, ens uniran, ens organitzaran, ens enfortiran, ens reforçaran. Cosa que mai no passarà amb la política d'esborrar-nos del món 'mañosamente', tira-tira, sense frisar ni fer renou, que ens aplica l'esquerra espanyola quan s'ho proposa.
I qui no ho cregui, que faci memòria i pensi en la gran empenta de cap a l'èxit electoral que va suposar n'Aznar per a en Carod en el seu moment. No en fa tants d'anys, d'això!
