Si continua per aquest camí, l'esquerra podrà agrair molt a Bauzá. Les seves paraules sobre la llengua constitueixen l'incentiu perfecte per a uns votants d'esquerres i nacionalistes desmobilitzats i una mica decebuts. Intervencions com les d'aquesta setmana ajudaran a despertar uns votants que, en veure les orelles al llop, podrien mobilitzar-se més que mai.
Vaja, que no entenc res, que al PP li convendria més callar i veure com els altres cauen tots sols, abans d'incitar a una contestació massiva a les veus de la caverna.
En els països normals hi ha temes "d'Estat" on el consens és desitjable i habitual. Així, a Espanya hi ha un cert consens entre les dues grans forces polítiques en temes com el terrorisme, l'organització de l'Estat, la voluntat d'internacionalització de la llengua castellana, etcètera.
A Mallorca no hi ha consens en quasi res. Aquesta setmana, la maltractada ha estat la llengua. José Ramón Bauzá va dir, va rectificar, va tornar a dir, va continuant rectificant..., i tot per demostrar que tenia molt pocs coneixements sobre el tema de què tractava. Com a disculpa, Bauzá està marcat per un quefer polític en què la immediatesa preval sobre el rigor. Avui per avui, un polític és capaç de parlar sobre qualsevol cosa a partir de quatre recursos millor o pitjor lligats. Com a no disculpa, podem dir que Bauzá no improvisava; Bauzá es podia haver preparat millor la seva intervenció per no fer el ridícul en confondre la Llei de normalització lingüística amb el decret de mínims, dit sigui de pas, dues normatives aprovades sota governs del Partit Popular.
Un parell de qüestions em suggereixen les paraules de Bauzá. Quan parla de no voler imposicions, vol dir que tampoc no hem de tenir l'obligació de saber el castellà? Canviam, idò, la Constitució espanyola i l'obligatorietat marcada de saber el castellà? Quan afirma que per accedir a la funció pública no ha de ser obligatori saber català, sap com garantir els drets dels catalanoparlants a ser atesos en la seva llengua? Si tot es fonamenta en la llibertat, la llibertat que el PP utilitza quan li convé, serem lliures per no estudiar anglès o matemàtiques? Podem ser lliures per no pagar imposts o per no complir les normatives?
A Mallorca i a l'Estat espanyol, l'única llengua que tots tenim l'obligació de conèixer és el castellà, tal com dicta la Constitució espanyola en l'article 3.1, quan diu: "El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el DEURE de conèixer-la i el dret d'usar-la". En canvi, el nostre Estatut d'Autonomia diu tots tenim el DRET de conèixer i utilitzar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. Castellà=deure; català=dret. I tot i així, José Ramón Bauzá troba que el català no s'ha d'imposar? I el castellà sí? Potser Bauzá i tota la resta s'haurien de preocupar d'augmentar la competència lingüística, de fer que els nostres alumnes sàpiguen més català, més castellà, més anglès i més alemany quan acabin el cicle escolar.
El que fa ara potser li dóna algun vot, però posa damunt la taula un problema que no existeix, eludeix els problemes reals i crea polèmiques innecessàries que només fan contents els radicals, el president del Círculo Balear, que defensa "lo" mallorquí però que no sap xerrar en mallorquí, i quatre ignorants aperduats dins la misèria de manipulació.
D'altra banda, sovint es diu que l'esquerra té una crisi d'identitat, davant la desfeta d'alguns moviments socialistes. Lamentablement, però, la dreta té -i potser més accentuat que l'esquerra- un embull important concretat en un liberalisme total, que es converteix en una socialdemocràcia, de vegades, i que continua en una intervenció de l'Estat exagerada quan parlam de segons quins temes.
I si em saben greu les paraules de Bauzá no és perquè no comparteixi la seva ideologia, és perquè lament que una persona que vol ser el president de les Balears faci judicis i expressi voluntats amb tan poca preparació i fonament. M'agradaria molt més que Bauzá fes una excel·lent exposició de la seva ideologia i argumentàs, raonant amb dades i amb criteri, que el decret de mínims o la Llei de normalització lingüística s'ha de canviar. No sé si serà possible, però amb vista a futurs debats potser estaria bé...
I estaria bé perquè hem d'exigir als representants polítics que, si bé és convenient parlar amb paraules planeres, que comuniquin, que entengui tothom i, si volen, una mica demagògicament, els raonaments i l'altura del debat no poden ser els que podríem trobar-nos qualsevol dia en un cafè o en una plaça. Voler resoldre qüestions complexes amb solucions simples només denota l'estupidesa dels interlocutors.
