algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Un Nobel inapel·lable

Feia anys que el nom de Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936) sortia a totes les travesses de possibles guanyadors del premi Nobel. A causa del biaix ideològic i polític que tan sovint ha distorsionat les decisions de la imprevisible Acadèmia sueca, tot apuntava que l'autor hispanoperuà passaria a engrandir la llista d'exquisits candidats perpetus mai recompensats. Per sort, la sensatesa literària s'ha imposat i Vargas Llosa s'ha endut el Nobel de literatura 2010.

És evident que, sobretot durant les darreres dues dècades, la immensa obra de Vargas Llosa ha quedat freqüentment en un segon pla, mig tapada per la seva faceta de polemista sociopolític, que ha desenvolupat de vegades amb lucidesa i de vegades amb un simplisme demagògic força irritant. La seva defensa a ultrança d'un liberalisme tirant a conservador, la seva crítica contra els actuals governs neomarxistes de Llatinoamèrica i el seu espanyolisme intransigent i barroer han fet que la seva obra literària fos valorada, tant pels adversaris com pels adeptes, sense el rigor i l'equanimitat amb què s'hauria de jutjar sempre la creació artística. I, tanmateix, el vessant creatiu de Vargas Llosa és el més important. Potser l'únic que compta.

"Déu és la competència", va respondre Picasso una vegada que li demanaren que calibràs la pròpia ambició. Des de molt jove, Vargas Llosa es va gravar amb foc a la sang aquest lema. Significativament, Historia de un deicidio és el títol de l'assaig que l'any 1971 va dedicar a l'obra del seu aleshores amic García Márquez. Era un títol que anticipava, també, la seva concepció de la literatura i el seu propòsit com a novel·lista: suplantar Déu com a constructor de mons.

L'obra de Vargas Llosa és d'una riquesa i una envergadura gairebé inabastables. Inclou obres de teatre, una autobiografia i nombrosos assaigs sobre alguns dels llibres i dels autors que més l'han influït: el Tirant lo Blanc i Madame Bovary, Victor Hugo i Juan Carlos Onetti. Tanmateix, és per les seves novel·les -recreacions i exploracions de les monstruositats del poder, expressions del coratge o de la indefensió dels individus davant la història-, que Vargas Llosa ha de ser considerat un dels grans escriptors del segle XX: una síntesi prodigiosa i personal de la pulcritud quirúrgica d'un Flaubert, de la complexitat narrativa d'un Faulkner i de l'absurd grotesc d'un Beckett.

Una llista de títols imprescindibles de Vargas Llosa hauria de tenir La ciudad y los perros, Los cachorros, Conversación en "la Catedral", La guerra del fin del mundo i La fiesta del Chivo. Fa temps vaig llegir les tres darreres en deu dies i no em podia treure del cap una pregunta: ¿Com és possible que un sol home hagi creat tant? Feia anys que el premi Nobel de literatura no requeia en un guardonat de mèrits tan inapel·lables.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per toni poruc de déu, fa mes de 12 anys
sr.P-A.Pons cada dia l'entenc manco
Valoració:-4menosmas
Per lectora i catalanista, fa mes de 12 anys
L'article parla de literatura, per tant, el que es tracta aquí és de la vàlua literària.
No siguem paranoics.
Si l'articulista cau malament, ningú no obliga ningú a llegir-lo. N'hi ha que aprofiten per insultar l'articulista i amb temes personals! No s'entén gens si no es mira des del punt de vista patològic.
Vargas Llosa és un gran escriptor, com Pere Antoni Pons deixa ben argumentat a l'article. També ha donat mostres de no entendre gens què és el nacionalisme català, n'ha fet valoracions públiques ben injustes i ha estat desagraït amb una terra que l'ha acollit amb els braços oberts i tota la generositat del món (com comenta bé aquí en Tomeu)
Valoració:9menosmas
Per Antisistema, fa mes de 12 anys
Gravar amb foc a la sang? No es grava en una matèria dura? Pons, curt d'idees i maldestre en l'expressió... Ara digues que és una metàfora, una llicència del llenguatge...
Valoració:-21menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 12 anys
I no discuteix aquí sa seua vàlua com a escriptor
Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 12 anys
Juntament amb sa victòria d'Espanya en es mundial de Sudàfrica, un altra fita cap a sa repressió de sa independència de Catalunya i des Països Catalans
Valoració:0menosmas
Per emigrante, fa mes de 12 anys
Estáis enfermos con la lengua, el manifiesto, el españolismo y esas cosas. No saben ver otra cosa que no sea la lengua y la lengua. Ni siquiera pueden opinar de un nóbel de literatura sin ir tratando de traidor a su ganador por asuntos de la lengua.

Por cierto: felicitaciones l Sr Vargas Llosa y al articulista. La guerra de Canudos una vez que lo empecé no lo dejé ni para dormir. Casi me cuesta el trabajo !
Valoració:-8menosmas
Per Tomeu, fa mes de 12 anys
En Vargas Llosa deu la seva carrera literària a Carme Balcells, que va inventar el boom sudamericà, i a la indústria literària catalana, que el va llançar internacionalment, perquè abans havia viscut sis anys a París sense que ningú li fes ni puta cas. Ell ho agreieix signant el manifest a favor de la llengua castellana i parlant pestes de Catalunya i els nacionalismes cada vegada que pot. És un gran escriptor, però humanament no és més que un desagraït i un traïdor a la terra que el va acollir.
Valoració:17menosmas
Per Búa, fa mes de 12 anys
Els espanyolistes aprofiten aquest premi com una coça a la llengua catalana. Així de trist.
Valoració:5menosmas
Per Lectora i catalanista, fa mes de 12 anys
http://cultura.e-noticies.cat/vargas-llosa-segueixo-sent-antinacionalista-45481.html
Valoració:7menosmas
Per Lectora i catalanista, fa mes de 12 anys
Vargas és un gran escriptor, per això el premi és inapel·lable, però Vargas és injust i s'equivoca quan parla del nacionalisme català i és desagraït perquè ha viscut a Barcelona i hi ha estat magníficament tractat.

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente