Menjar sota sospita

L'esport més sospitós lluita aquesta setmana contra la carn vermella, neta a la fi de Creutzfeld-Jakob, però amb ombres de substàncies sospitoses. De fet, ahir llegíem que dels 20 positius per clenbuterol detectats els darrers dos anys, la meitat s'han demostrat producte de contaminació alimentària, una xifra que us pot anar donant voltes pel cap amb cada vegada més velocitat si pensau que només uns elegits entre els Elegits s'han de sotmetre a analítiques sistemàtiques, així que podríem sospitar que les restes de clen -així s'anomena en àmbits culturistes, on s'usa per augmentar la temperatura corporal, i així cremar greix més aviat- podrien resultar més comunes del previst. No ens tallarem, idò, de demanar a la botiguera el nom de les gallines que han post els ous amb què farem la truita avui vespre, si tenen vicis coneguts i si dormen o no dormen; els hàbits sexuals del pare i la mare de la vedella que trinxarem en un tàrtar passat-demà o el nom del veterinari que visitava habitualment la matèria primera d'aquesta sobrassada que, sí, fregarem tranquil·lament en el pa que cada dimarts compram su-aquí devora, ben tranquils perquè confiam al cent per cent en les mans i el forn. No ens jugam cap títol al Tour, però ens hi van altres coses...