Visquen els animals, mori la tortura!

Aquesta setmana, la premsa que només serveix per embolicar-hi espardenyes va més bufada que unes xeremies perquè dimecres el Parlament del Principat va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular que hi atura per sempre l'espectacle vergonyós i sanguinari de les corregudes de bous. Sens dubte, això és una passa de gegant de cap a fer d'aquelles terres un país civilitzat així com toca. La Iniciativa, però, té, a parer meu, un defecte: es limita a aturar la tortura i assassinat de toros, però no diu res d'altres maneres de maltractar animals.

Aquest fet l'han aprofitat els radicals espanyols per presentar la defensa de la vida dels animals innocents com un atac a la identitat espanyola. Ja sé que això no treu cap enlloc perquè, si fos així, també hi prohibirien el flamenc, o la menjada dels dotze grans de raïm de cap d'any, cosa que a ningú no li passa pel cap. A més, quan les Canàries feren la mateixa defensa dels bous, com que a Espanya no hi ha racisme anticanari, ningú no va piular.

I una altra cosa: el dia de l'aprovació de la Iniciativa protectora dels bous, l'enquesta d'internet que hi feien sobre això dos diaris espanyols a més no poder, El País i El Mundo, la guanyaren els defensors de la vida dels animals, molts dels quals, sé cert que sortiren a fer festa quan va guanyar la seva selecció espanyola. Per tant, aquí, d'antiespanyolisme, res de res. Fa dos dies, per escapçar l'estatutetxo, els mateixos que ara, de la tortura dels bous, en fan una croada espanyola, exclamaven que -mas vale arreglar los problemas reales de los catalanes-. Idò mirau-los ara amb quin problema tan "real" s'entretenen, s'encaparroten, s'emprenyen i fan flamada!

Ara bé, així i tot, jo deman: tant hauria costat prohibir tota casta de maltractament als animals? Si haguessin anat vius, també haurien prohibit els correbous, en què fermen a les banyes de l'animal no sé què encès que l'espanta de mala manera. I aquella altra "festa" en què amollen un me des d'un campanar, maldament a baix el parin i no s'esclati. I allò d'amollar coloms per pegar-los escopetades, i bregues de galls, bé, tota aquesta casta de porcades, salvatjades i cabronades, tant si són forasteres com mallorquines, tant si són espanyoles com catalanes, que no comprenc com poden agradar a ningú que tengui dos ditets de seny i una mica de coret, just que sigui de la mida d'una llentilla.

Per què no se'n fan a ells mateixos, de mal, d'encetades, de ferides, de punxides i de perdigonades, si tan sàdics són i tant els agrada la sang i el patiment? Què esperen a tastar la seva pròpia medecina? Una altra cosa, ben diferent, és matar un animal amb el mínim patiment possible per menjar-ne la carn, cosa trista però que és llei de vida.

Jo ho compar a la polèmica del burca: si no volen fer aixecar el cul als islamistes, ni que se sentin envestits, i no els volen revolucionar, en lloc de parlar de prohibir aquell sac sinistre en què emboliquen les dones, jo faria una altra cosa: prohibiria qualsevol pedaç que tapi la cara, tant si és típic islàmic, com cristià, com ateu, com si és una moda que entri perquè sí. Tothom cara destapada i prou. Tant costaria tenir una mica de mà esquerra a l'hora de prohibir segons què? No ho feim sincerament per aconseguir una millora cívica? Idò per què hem d'endimoniar una qüestió tan sana donant carnassa que faci tuf identitari als partidaris de la tortura, de l'embolicament de la dona o de qualsevol altra injustícia?

Més prest o més tard, n'haurem de parlar a les Balears, d'aquestes iniciatives civilitzadores. Passa d'hora, que en parlem. Veiam si farem les coses ben fetes i no caurem dins les errades que apunt més amunt. Jo ho voldria.