Germà llop, germà cavall, germà toro

TW
0

He dit més d'una vegada que a mi, d'aquesta vida, m'agrada, o m'ha agradat tot, manco l'òpera. Fins i tot la boxa, les bregues de galls i els toros m'han agradat. Ho confés sincerament, clar i en català, però voldria que aquests gusts que he tengut i dels quals, com de tants d'altres, ja n'estic en clara retirada, no fossin utilitzats com a arguments ad hominem per aquells que probablement no estaran massa d'acord amb les paraules que tenc intenció d'escriure. Aquestes tenen com a finalitat expressar el meu astorament per la increïble i tanmateix previsible reacció que l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la llei que prohibirà a partir del 2012 les corregudes de bous en tots els territoris on l'esmentat Parlament té jurisdicció ha produït.

Com es podia esperar, el primer a condemnar la mesura estrictament democràtica ha estat el senyor Rajoy, que, pel que es veu, deu haver jurat davant els ossos, d'autenticitat més que discutible, de l'Apòstol matamoros i separatistes oposar-se a tot el que faci olor de federalisme o del que ell entén per pensament progressista. Rajoy ha estat el primer, però darrere ell -"prietas las filas"- tot el Pepé, molts socialistes, la inevitable Díaz, el seu corifeu, el catedràtic d'ètica -ai, Déu meu- Fernando Savater, tota una munió d'articulistes "pintureros" de la premsa madrilenya i els habituals comentaristes de la Brunete Mediàtica que saben molt bé com han de fer carrera: practicant la catalanofòbia més grollera i posant en dubte les resolucions democràtiques, si aquestes signifiquen, segons ells, posar en perill "la unidad de destino en lo universal".

Els arguments dels taurinofílics són -em podeu creure- tot un poema. Estan a favor de "la fiesta" perquè la van pintar, diuen, entre altres, Goya i Picasso. Estan, idò, també a favor dels afusellaments sense judici, dels bombardejos de poblacions o de la pobresa? L'art és, em sembla a mi, de qui pinta el quadre, no de qui dispara el fusell o tira bombes des d'un avió. De Goya, no del picador dels gravats, per dir-ho encara més clarament. El segon gran argument és que -hereus desfasats del 68- els anomenats espanyasaures estan, asseguren, en contra de totes les prohibicions. No podem prohibir, les persones de seny, la pederàstia, les violacions, el tràfic de drogues, la calúmnia, l'extorsió, a partir d'ara? No, prohibit prohibir, proclama ara quasi amb agressivitat l'avançada de la dreta "cañi". L'altra justificació és encara més peregrina: per ventura -aventuren- al bou li agrada ser picat i banderillat. Va néixer per a això.

El seu cervell, contra el que diu l'Anatomia i la Fisiologia Comparades, no funciona com el dels altres remugadors: quan el piquen, encara empeny i cerca, desesperat i masoquista, el banderiller que li ha de clavar els "palitroques". Teories... sense gens de sentit. Vull acabar dient que per ventura el més incomprensible de tot aquest assumpte és el silenci de Rouco Valera i els seus fidels antievolucionistes tant des del punt de vista de la biologia com de la moral. I, ben mirat, per ventura és millor així. No m'estranyaria que, creacionistes com són, ens volguessin fer creure que el Creador creà el toro de lídia pensant en com de molt es divertirien els espanyols clavant-li llances, picant-lo o posant-li banderilles abans de concedir-li el gran honor de ser ajusticiat públicament davant senyors que fumen "habanos" i escupen al terra. Si a Rouco li esmenten el nom del Poverello d'Assisi, és segur que dirà que era una mica babau i que en tot cas St. Francesc va parlar del germà llop, de la germana alosa o de les seves estimades aus, però que dels bous no en va dir ni una. Que els piquin si la "sana" diversió del poble ho demana.

Si els taurins em contraataquen i diuen que som afeccionat -i molt: no ho negaré- a les carreres de cavalls, els diré que la comparació és absurda, que la domesticació del cavall per alleugerir els esforços humans sí que va ser una conquesta cultural de primer ordre. I també que som contrari al correbou, als bous embolats i a l'ús del fuet a les carreres. No en mancaria d'altra.