Germà llop, germà cavall, germà toro
He dit més d'una vegada que a mi, d'aquesta vida, m'agrada, o m'ha agradat tot, manco l'òpera. Fins i tot la boxa, les bregues de galls i els toros m'han agradat. Ho confés sincerament, clar i en català, però voldria que aquests gusts que he tengut i dels quals, com de tants d'altres, ja n'estic en clara retirada, no fossin utilitzats com a arguments ad hominem per aquells que probablement no estaran massa d'acord amb les paraules que tenc intenció d'escriure. Aquestes tenen com a finalitat expressar el meu astorament per la increïble i tanmateix previsible reacció que l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la llei que prohibirà a partir del 2012 les corregudes de bous en tots els territoris on l'esmentat Parlament té jurisdicció ha produït.
Com es podia esperar, el primer a condemnar la mesura estrictament democràtica ha estat el senyor Rajoy, que, pel que es veu, deu haver jurat davant els ossos, d'autenticitat més que discutible, de l'Apòstol matamoros i separatistes oposar-se a tot el que faci olor de federalisme o del que ell entén per pensament progressista. Rajoy ha estat el primer, però darrere ell -"prietas las filas"- tot el Pepé, molts socialistes, la inevitable Díaz, el seu corifeu, el catedràtic d'ètica -ai, Déu meu- Fernando Savater, tota una munió d'articulistes "pintureros" de la premsa madrilenya i els habituals comentaristes de la Brunete Mediàtica que saben molt bé com han de fer carrera: practicant la catalanofòbia més grollera i posant en dubte les resolucions democràtiques, si aquestes signifiquen, segons ells, posar en perill "la unidad de destino en lo universal".
Els arguments dels taurinofílics són -em podeu creure- tot un poema. Estan a favor de "la fiesta" perquè la van pintar, diuen, entre altres, Goya i Picasso. Estan, idò, també a favor dels afusellaments sense judici, dels bombardejos de poblacions o de la pobresa? L'art és, em sembla a mi, de qui pinta el quadre, no de qui dispara el fusell o tira bombes des d'un avió. De Goya, no del picador dels gravats, per dir-ho encara més clarament. El segon gran argument és que -hereus desfasats del 68- els anomenats espanyasaures estan, asseguren, en contra de totes les prohibicions. No podem prohibir, les persones de seny, la pederàstia, les violacions, el tràfic de drogues, la calúmnia, l'extorsió, a partir d'ara? No, prohibit prohibir, proclama ara quasi amb agressivitat l'avançada de la dreta "cañi". L'altra justificació és encara més peregrina: per ventura -aventuren- al bou li agrada ser picat i banderillat. Va néixer per a això.
El seu cervell, contra el que diu l'Anatomia i la Fisiologia Comparades, no funciona com el dels altres remugadors: quan el piquen, encara empeny i cerca, desesperat i masoquista, el banderiller que li ha de clavar els "palitroques". Teories... sense gens de sentit. Vull acabar dient que per ventura el més incomprensible de tot aquest assumpte és el silenci de Rouco Valera i els seus fidels antievolucionistes tant des del punt de vista de la biologia com de la moral. I, ben mirat, per ventura és millor així. No m'estranyaria que, creacionistes com són, ens volguessin fer creure que el Creador creà el toro de lídia pensant en com de molt es divertirien els espanyols clavant-li llances, picant-lo o posant-li banderilles abans de concedir-li el gran honor de ser ajusticiat públicament davant senyors que fumen "habanos" i escupen al terra. Si a Rouco li esmenten el nom del Poverello d'Assisi, és segur que dirà que era una mica babau i que en tot cas St. Francesc va parlar del germà llop, de la germana alosa o de les seves estimades aus, però que dels bous no en va dir ni una. Que els piquin si la "sana" diversió del poble ho demana.
Si els taurins em contraataquen i diuen que som afeccionat -i molt: no ho negaré- a les carreres de cavalls, els diré que la comparació és absurda, que la domesticació del cavall per alleugerir els esforços humans sí que va ser una conquesta cultural de primer ordre. I també que som contrari al correbou, als bous embolats i a l'ús del fuet a les carreres. No en mancaria d'altra.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
On son aquests milionaris defensors dels animals i aquestes associacions? Que s'ofereixin ja. El toro brau existia en tota Europa i només queda a Espanya i Portugal, gràcies a les corregudes. Per altra banda, la selecció contínua de la seva bravura en funció de la seva finalitat més rendible és determinant de la seva realitat actual i futura. Com pot parlar Ligeia en nom de qui van als toros? Jo he anat des de nen i sempre he estat del costat dels toros, com gairebé tots els espectadors que conec. Els comprenc molt bé. La constel·lació Taure va marcar el meu naixement. El meu avi va ser torero, i em va ensenyar a identificar-me amb el toro i compartir el seu sacrifici. Ara estic compartint el seu sacrifici més que mai, perquè vostès els volen i ens volen exterminar. Vostès són pitjor que depredadors i no tenen la més mínima consciència del que estan fent.
Segur que hi haurà defensors dels animals milionaris o fins i tot associacions que en criaran per a mantenir la raça, això no és un argument. Quant al fet que el públic no gaudeix del patiment animal... això és difícil de mesurar. En el millors dels casos els provoca indiferència i això també és molt trist. La insensibilitat absoluta davant el patiment d'un ésser viu no hauria de ser normal en una societat civilitzada.
Un dels millors articles que he llegit sobre el tema. Ho confesso a pesar de ser admirador de les corregudes de toros en els seus sentits simbòlics i cerimonials més profunds. El seu contra-argument respecte a les pintures i al concepte de llibertat és excel·lent. Però hi ha molts temes per a seguir meditant. En les terres de la vella Iberia campa des de sempre una intransigència cap a l'altre que s'ha manifestat de forma dràstica de tant en tant: catòlics versus arrianos, omeyas versus abasíes, cristians versus musulmans i jueus... per a a continuació exportar-lo a Amèrica: "renaixentista" deixant fora de la llei a l'indígena... En fi, aquest és un tema. També està el fet del desconeixement sobre el punt de vista del taurí. La majoria ens identifiquem amb el toro tant com amb el torero. Hi ha una mica de nosaltres en cadascun. En la fira del Pilar es valora al toro per sobre de tot, el màxim premi honorific és per al millor toro i el torero més valorat és el qual més ha sabut ennoblir al toro i menys li ha fet sofrir. No conec a cap taurí que gaudeixi perquè el toro sofreixi. Hauria molts temes més per a aquest interminable diàleg de sords, però li deixo amb una pregunta, D. Francesc: què passarà amb el toro brau el dia que es desapareguin les corregudes, des del punt de vista darwinista? Li apunto per a li reflexió la meva resposta a això: www.angelpascualrodrigo.com/galsen2.html#taurino
Molts de tauròfils diuen que el toro viu 5 anys de senyor i que llavors encara mor amb dignitat (?), no com els destinats a esser génere de carniceria. Jo li demanaria a qualsevol d'aquestes lluminàries si firmarien per disposar de 5 anys de vida de senyor (com el toro) i llavors morir també com ell: amb tota dignitat (?) amb ferides de pica de més de mig pam al "morrillo", tres parells d'arpons clavats al llom i llavors una estocada, o dues, o tres... que, amb sort, el matarà després d'un vòmit de sang. No sé si són beneits de bava, o mos hi prenen. Quans firmarien?
Els espanyols, a la barbària i l'endarreriment li diven pintoresquisme o exotisme. En poc temps de diferència he viatjat a Roma i a Sevilla, dues magnífiques ciutats; però confés que m'he sentit més estranger a Sevilla que a Roma.
Vol dir que no ho creu, que Déu creàs el toro de lídia per a que els espanyols es divertissin martiritzant-lo? Aquesta si que m'és bona! I per a quina altra cosa el creà, si no?
Dues coses: El 1925, D. Miquel Primo de Rivera, el Dictador, va ordenar que es possassin pitralls protectors als cavalls dels picadors, cansat de veure cavalls morts i butzes escampades per l'arena Llavors els ficaven les butzes altre pic dedins mesclades amb palla, els cosien en viu, i altra vegada a l'arena per morir entre els bramuls de goig del públic. L'humanitaria disposició del Dictador, quassi va fer caure el seu govern! No comprenc que nuigú parli del sofriment del cavall encara que dugui pitrall. Alguns moren cada any si el toro els clava la banya al anus, el "taló d'Aquiles" de la muntura del picador. Una altra. Na Cospedal només diu que aquesta prohibició va contra la Llibertat. Bé idò. També es va prohibir el duel, i bé que feren, i això que els dos contrincants hi estaven d'acord. A Espanya, Blasco Ibáñez va lluitar a uns quans, i el 1960, a França encara n'hi va haver un entre el Marqués de Cuevas i Serge Lifar. Els padrins foren J.L: de Vilallonga i J.M. le Penn. Que vos conec herbetes...! En nom de la llibertat (la vostra) i d'España (també la vostra) armarieu un altre 1936 sens cap mania.