Hahnemann a París (1835)

Diuen que ningú és profeta a la seva terra. De fet, és una dita bíblica de fa més de dos-mil anys. I això és el que li va passar a Christian Friedrich Samuel Hahnemann (Meissen, 1755-París, 1843), fundador de la doctrina homeopàtica, que va tenir una gran acollida arreu del món. No així a la seva terra, Alemanya, on fou rebuda amb una certa hostilitat. Aquest sistema terapèutic, l'homeopatia, consisteix a tractar els malalts amb l'ajut de dosis infinitesimals d'agents que determinen una afecció anàloga a la que es vol combatre. Així doncs, el terapeuta, mitjançant l'observació experimental dels efectes inicials de determinats productes farmacèutics, proclamà la famosa sentència "Similia similibus curantur", que és la base de la teràpia. La posà en pràctica valent-se de tres elements: la belladona, la quina i la ipecaquana.

La belladona és una planta herbàcia que viu dins terrenys d'arbusts o herbeis de gran espessor i també en camps d'enderrocs i runes. Té unes baies negres de la mida d'una cirera, és molt verinosa i conté un alcaloide anomenat atropina, el qual va fer servir Hahnemann. La quina és una planta arbòria l'escorça de la qual, amarga, dita quinquina, té propietats tòniques, astringents i antipirètiques. La quinina, el principal alcaloide de la planta, és un eficaç febrífug. La ipecaquana és una planta fruticosa de tiges sarmentoses i arrel cilíndrica, torta i plena d'anells, que creix a l'Amèrica meridional i de la qual s'aprofiten especialment les arrels. Hahnemann emprà la belladona en l'escarlatina, la quina en el paludisme i la ipecaquana en l'asma. Els resultats foren satisfactoris.

És de suposar que cartes de pacients com la que segueix compensarien el terapeuta de les incomprensions dels seus compatriotes i col·legues: "Benvolgut doctor: Mancaria al més elemental deure de gratitud si no li escrivia aquestes ratlles. La meva filla es troba ja completament restablerta de la seva greu malaltia i la veig millor que mai, forta, amb excel·lent color, i m'ajuda en els treballs de casa amb tot l'entusiasme de qui gaudeix de bona salut. Jo no em podia imaginar que amb aquestes coses que vostè ha descobert es pogués aconseguir el que no han aconseguit amb els seus remeis tan complicats altres metges. Cada dia en sortir el sol, faig una pregària per agrair a Déu l'existència d'homes com vostè. Sàpiga que la meva filla li deu la vida i també l'alegria. En aquests dies, s'ha promès amb un al·lot de família humil com la nostra però molt treballador. Rebi el nostre agraïment i que Déu li doni la seva benedicció".