Un periodista mallorquí a l'Havana

No era fàcil ser periodista a la Mallorca de la Restauració, i molt manco periodista i republicà. Gràcies als estudis de Damià Pons ja coneixíem el cas de Joan Torrandell, que el 1907 passà a residir a Barcelona i el 1910 emigrà a Montevideo. També són relativament coneguts personatges com Lluís Martí i Benet Pons, que, de totes maneres, eren periodistes i advocats, i en el cas de Pons ocupà els càrrecs d'arxiver i cronista de la ciutat de Palma. Afortunadament, gràcies a les recerques del catedràtic de llengua catalana Joan Miralles i Monserrat, amb la col·laboració d'Honorat Jaume Font, ara també coneixem l'interessant cas del periodista Joan Miralles Marimon.

Aquest era germà del padrí patern de Joan Miralles i va néixer a Palma el 1872. No se sap què ni on estudià, però amb vint-i-tres anys ja dirigí una publicació satírica, El Tonto, bilingüe, que es definia, segurament amb ironia, com a "impolítica, catòlica, apostòlica i romana". Aquesta publicació no va durar gaire i, el 1897, treu La Pulga, un altre setmanari satíric, d'ideologia esquerrana i molt crític amb el bisbe Jacint Maria Servera. Tampoc no es va poder consolidar, però el 1898, just després de la derrota d'Espanya a Cuba i Filipines, ho intentà per tercera vegada amb El Convencional, també setmanari i d'idees republicanes, regeneracionistes espanyoles i anticlericals. El seu propòsit era "deslindar los campos y dar a conocer a los culpables de nuestras desdichas, ayudando de esta manera a la gran obra de regeneración espanyola".

Tampoc no degué tenir un gran èxit, ja que només es va publicar entre el setembre del 1898 i l'abril de 1899. Segurament Joan Miralles Marimon es va cansar de tenir dificultats econòmiques i problemes polítics, i com tants d'altres mallorquins, va passar a Cuba, autèntica terra de promissió. Arran de l'ocupació nord-americana (gener del 1898-maig del 1902), aquesta illa conegué un gran creixement econòmic, es va eradicar la febre groga i foren respectats els béns i les hisendes dels espanyols. Així, l'emigració hispànica en general, i més en concret la balear, s'incrementà molt en el primer terç del segle XX. Un d'aquests emigrants fou Joan Miralles Marimon, que com tants d'altres es va incorporar al Centre Balear de l'Havana, on va desplegar el seu "peculiar entusiasmo".

A més, com a bon republicà, tot d'una es va posar a les ordres dels republicans cubans, ja que, per ell, el separatisme cubà intel·lectual era l'únic que podia inspirar confiança al país. No hi ha dubte que va trobar a Cuba les oportunitats que a Mallorca li varen ser escatimades. Així, va poder fundar i dirigir tot un diari, La Vida, que es publicà entre el 1900 i el 1913 com a "Diario republicano conservador". Aquest diari ha estat localitzat a Cuba per Joan Miralles i Honorat Jaume i s'ha pogut publicar gairebé íntegre en un gruixut volum editat per la Càtedra Unesco de Llengües i Educació, la Fundació Balears Exterior, el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca, l'Institut d'Estudis Baleàrics i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El llibre inclou tres detallades introduccions a càrrec dels esmentats Miralles i Font i de la cubana María Gregori Torada, directora de l'Instituto de Literatura y Lingüística José A. Portuondo Valor. Gràcies a aquest llibre recuperam la trajectòria d'un intel·lectual republicà mallorquí que va fer l'Havana i va aportar el seu gra d'arena al desenvolupament de la Cuba independent.