El pop d'Orient

Llevant, llevantó, a l'hivern dolent, a l'estiu pitjor. Diuen que dura quatre dies. Sobretot a la tardor, les llevantades fan mal. Aquests dies passats ha cremat fulles, romput brots tendres i escampat brutor. Un pastor conta que el ramat cerca recer i no pastura per les llevantades, que les ovelles emblanqueixen, que les miva el ventre, que estan de mala trempansa.

Ni el govern ha tengut tampoc un pop que li anunciàs la ventada, com al futbol. (La selecció espanyola és campiona del món. Ho escric per si algú encara no sabia que un pop alemany ho va anunciar). I hi ha un 40 per cent de joves de l'Estat espanyol, en edat de jugar a futbol, al tennis o córrer en bicicleta, a l'atur. També en poques perspectives de futur, Espanya és campiona d'Europa, juntament amb Letònia.

I encara n'hi ha qui no entenen que la crisi és la imatge d'una olla que bull i perd la riquesa com aigua que s'evapora mentre badam. I aquesta aigua ja no es recuperarà mai. Els que no baden, els que miren prim són els xinesos que encolomen senyeres i samarretes, llums de Nadal i moneis per penjar a la balconada com si fossin rams d'olivera beneïda, vuvuzeles i altres inútils estris als sermonaires i exhibicionistes de qualsevol color. Vius com a genetes posen preu a qualsevol cosa: sabates d'imitació, roba de marca falsa, pell per vendre fraudulentament a la ciutat de la pell,...

I destrien els locals ben situats i amb aparcament per vendre de tot, mentre el comerç d'Inca es perd entre zones per a vianants i dissenys de dubtosa modernitat. Els xinesos, i altres emergents, donen crèdit a l'euro i mostren el camí a la recuperació. L'àugur pop ens ve per llevant. Des de l'Orient Llunyà ens endevinen el futur: Occident serà ric, però pesarà els collons d'un penjat. Talment ara, una setmana després, la selecció holandesa de futbol.