Una Bíblia en xinès

T'he portat una cosa des mercat negre", em diu na Maria del Mar, filla meua, just retornada de Xangai. Automàticament, per un relé mental que es dispara quan penses que un fill teu ha fet alguna cosa que ha pogut comportar el més mínim perill, em pos alerta. La treu i me la dóna. Jo, contràriament a ella, que parla putonghuà (és a dir, xinès estàndard o comú, altrament dit mandarí), no tenc ni idea d'aquella gran llengua oriental. Puc veure, emperò, que els caràcters són xinesos. Una Bíblia!

Efectivament, una Bíblia en xinès, comprada al mercat negre, a Xangai, fa ara part d'una petita col·lecció de Bíblies i Nous Testaments en diverses llengües (fins al moment, emperò, cap que no fos amb caràcters llatins), que tenc a casa. Na Maria m'explica que s'hi va posar de manera més o manco esportiva, per portar un souvenir que em pogués fer una mica d'il·lusió. Va anar a un parell de llibreries convencionals. "La Bíblia no es ven, a la Xina", va ser la resposta que va obtenir, invariablement. M'atur per un instant a pensar si aquesta resposta seria possible a qualsevol llibreria de la nostra part del món. Algú s'imagina els llibreters responent coses com "l'Alcorà no es ven, a Mallorca", o "els llibres d'en Finkielkraut no els venem, a les Pitiüses", o "Les mil i una nits no es ven, a la Unió Europea"? Les respostes ens semblen tan esotèriques que ens transporten a una altra dimensió i ens generen (almenys a mi me'l generen) un xoc cultural.

La gent jove, emperò, a principis del segle XXI, sap perfectament que pertot es ven de tot. Fan sovint cerques amb Google i saben que per internet es pot trobar pràcticament de tot. Llegeixen els diaris en paper i s'aturen als confidencials i als diaris electrònics, i sempre hi troben qui portava una mica d'urani enriquit dins la maleta, o s'assabenten que han pescat un vaixell amb mitja tona de cocaïna, o llegeixen al China today que n'han executat cinc per tràfic de drogues. Els alumnes xinesos de la Universitat de Tianjin sabien perfectament que, anant als mòduls dels coreans, japonesos i occidentals, podien accedir als webs d'internet que a ells els eren vetats. I na Maria mateix va tenir amistats de conveniència que la usaven senzillament per veure les televisions de Taiwan. Per tant, a la Xina, lògicament, es venen Bíblies.

Ja ha experimentat, emperò, que les Bíblies, encara que Bíblia vulgui dir Llibre, no es venen a les llibreries, a la Xina. Seria, posem per cas, com una mena de carn especial que no es vengués a les carnisseries, sinó a algun altre lloc. Bé, com un tipus de vegetal que no formàs part del comerç de les hortalisses. Això sí que existeix. Quan col·loquialment algú parla d'anar a comprar una mica d'herba, poca gent seria tan ingènua d'imaginar el verd herbei d'un prat flonjo i ple de vaquetes...

En qualsevol cas, hi hauria una alternativa a les llibreries, per a la Bíblia. Si per comprar pots fer dues coses -anar a la carnisseria o, directament, atansar-te a la possessió i comprar directament la bèstia que hi pastura tranquil·lament-, per adquirir una Bíblia també se'n deuen poder fer dues: anar a la llibreria (que faria de carnisseria) o anar a una església (que faria de possessió). Na Maria es decideix per alguna església. A la Xina les esglésies catòliques o les protestants no es troben precisament en una situació gaire boiant. Els jesuïtes, en el seu moment, varen fer el que varen poder. Bona part del coneixement que nosaltres teníem de la Xina durant el segle XIX i, encara, durant bona part del segle XX, curiosament, ens venia dels jesuïtes, que s'hi havien instal·lat, amb la voluntat d'aconseguir-hi fidels per a l'Església, amb un resultat -tot sigui dit de passada- bastant irregular.
Lògicament, a la Xina, a les esglésies hi ha Bíblies.

Però no gaires. No hi ha un munt de Bíblies per a ús dels fidels, com a algunes esglésies anglicanes, posem per cas. I no n'hi ha que estiguin a la vista. Així, la meua filla no pot fer com la d'un conegut polític principatí, que va recollir un Alcorà de la mesquita d'Al Aqsa, exposant-se així a fer part dels "màrtirs d'Al Aqsa", no en condició de militant sinó de màrtir pròpiament dita. Descartades les esglésies, només queda una possibilitat: el mercat negre. Allí hi troba algú que coneix algú altre que la pot posar en contacte amb una tercera persona que li aconseguirà la preuada mercaderia (tan difícilment trobable, en aquelles latituds). Clandestinament, no sé si amb nocturnitat i traïdoria, finalment aconsegueix l'amagat producte. Una Bíblia. En xinès comú, en putonghuà, en mandarí.
Per mi, aquesta Bíblia constitueix un símbol de la Civilització, amb majúscules. I per això em permet aquest modest homenatge als qui la generen.

Un homenatge a les persones que s'arrisquen per evitar les lleis injustes, a les persones que salven llibres i els difonen a qui els vol llegir, a les persones que valoren la llibertat de llegir per damunt de la imposició d'amagar-te determinades informacions i determinats coneixements, a les persones que opinen lliurement a llocs on això és prohibit per l'Estat, a les persones que practiquen alguna religió -jo, que sóc agnòstic- encara que els poders de la Terra els ho vulguin impedir... Per això em varen emocionar tant dues escenes del film La llista de Schindler: una, quan davant la llista de jueus que han de ser salvats d'anar a la cambra de gas, un pres afirma que "això és el Bé absolut" (que, al cap i a la fi, li valdrà a Oskar Schindler ser enterrat a l'Hort de les Oliveres, a Jerusalem); l'altra, quan, envoltat de presoners jueus, Schindler -que devia ser protestant- coneix un rabí. "No tenim una mica de vi?", demana l'industrial exnazi. I allà, exercint la seva inalienable llibertat, dins un camp de concentració, els presoners jueus i l'industrial protestant destapen el vi i oficien l'acte religiós d'acord amb el Talmud, amb la Mixnà i la Torà. Per tot això em despertà una emoció tan sobtada i intensa contemplar aquella Bíblia en xinès, comprada al mercat negre, símbol de llibertat.