El geni que va crear el ballet rus (1909)

En aquells dies, el nostre liceu era una vella institució de províncies, amb costums i normes quelcom patriarcals. Les classes, ben sovint, començaven amb retard, els professors no solien arribar de vegades gaire sobris, i amb ressaques evidents, per haver-se engatat la nit abans, i l'ordre i la neteja, dins l'auster i ombriu casalot, lluïen per la seva absència. Seriózha Diàguilev era un al·lot alt i rabassut per la seva edat, de cap excepcionalment gran i rostre expressiu. La seva cultura i la seva formació estaven molt per damunt de la mitjana, i molt pel davant de la seva classe. Sabia coses de les quals nosaltres, els seus condeixebles, no teníem ni idea, com ara literatura russa i estrangera, teatre i música. També parlava francès i alemany amb fluïdesa, i sabia tocar el piano.

També, externament, era molt diferent. En la seva figura o al seu posat hi havia elegància, refinament, majestuositat. Era un perfecte jove cavaller si es comparava amb nosaltres. Seriózha Diàguilev tenia un estil divertit i atraient, que semblava acompanyar-lo i ser part integrant d'aquella elegància seva. Solia arribar a classe sense haver-se preparat gens, i tot d'una es posava mans a l'obra per memoritzar la lliçó, amb l'ajut dels millors alumnes. Mai es negava ningú a ajudar-lo, i quan li corresponia explicar la lliçó, eren molts els que li bufaven les respostes amb entusiasme, mentre que durant els exàmens escrits li eren passades nombroses notetes útils. Gràcies a tals ajuts i a la seva pròpia destresa, a més del seu enginy natural, sortia generalment i del tot, amb èxit, de qualsevol situació crítica. Així mateix, hem d'afegir que els professors també li prestaven ajut de totes les maneres possibles. La major part d'ells freqüentava la casa dels Diàguilev i gaudia de les atencions i de l'hospitalitat dels seus amables i cultes amfitrions."

Qui això narrava era O. Vasíliev, que va deixar una descripció del Col·legi de Perm i del seu company, que sempre semblava superior als altres al·lots. Però qui era el tal Diàguilev? Si Picasso el representà plàsticament amb esmòquing i capell de trona, cara rodonenca, gran i gros de figura, ulls grans i molt expressius, retallat bigoti, nas breu... les enciclopèdies el presenten com Serge de Diàguilev, mecenes i organitzador d'espectacles rus (Perm, 1872-Venècia, 1929), creador dels ballets russos l'any 1909 i que comptà entre les seves grans realitzacions amb obres com Petrushka, La consagració de la primavera i L'ocell de foc. Tot i que només va viure cinquanta-set anys, sorprèn la gran activitat i dinamisme del personatge, subjecte de voluminoses biografies (Richard Buckle), éssers irrepetibles que mouen la societat i, evidentment, la fan prosperar.