Imatges de sobretaula

Em fixo, com cada any, en la dificultat d'omplir amb diàlegs (intel·ligents?) el parell d'hores diàries de retransmissió del Tour (a la 2 i TDP). Fa dos dies que tenen sort: dilluns amb les caigudes i la decisió aparentment assembleària de no aprofitar la desgràcia dels rivals, i ahir amb les llambordes, tot salpebrat intermitentment amb les lloances dels ciclistes patris: "Com escombram cap a casa!", deia ahir Perico Delgado; "Tampoc no n'hi ha per tant", replicava Carlos de Andrés, suposo que volent dir que els rivals també mereixen respecte, enmig d'aquesta epidèmia de patriotisme esportiu que regna als mitjans (i que no podrem comparar fins que assolim alguna època de triomfalisme econòmic, per exemple, o científic).

Enguany sembla que tiren més d'imatges d'helicòpter, que també empren al Balears salvatge (IB3, a la sobretaula), que mostrava ahir les pacífiques imatges d'estornells i puputs o l'enginy dels cabots que construeixen nius de fang als voladissos. Sobtaven, per l'encert tècnic, les imatges des de l'interior del niu, mostrant com els ocells l'abandonen definitivament, temptats per allò que hi ha més enllà. Quina metàfora més antiga, i més viva!