Acudits

2 d'abril del 2008.
Un helicòpter volant baix i un soldat amb una metralladora molt grossa i carregada a tot carbó. El soldat s'exclama: "Tuvimos que invadirles para proteger su independencia". Apa, aferra't que vénen corbes.

3 d'abril del 2008.
Des d'un altaveu situat al capcurucull d'una torre molt alta, una veu recomana: "Se ruega a la población emigrante que vuelva a sus lugares de origen hasta que se les necesite de nuevo...". I qui no ho vegi clar que demani hora a l'oculista.

8 de novembre del 2008.
Un senyor assegut a taula tot pensatiu amolla la següent cavil·lada: "En cuanto los candidatos se convierten en presidentes, se empiezan a devaluar". I alguns fan una viada.

15 de desembre del 2008.
Un home fa el possible per mantenir-se en equilibri damunt una plataforma ben estreta, i diu: "Cada vez queda menos margen para mantenerse al margen". I tant, ai!

11 d'abril del 2009.
Una senyora intenta comprar alguna cosa davant un prestatge estibat i sembla dubtar. "La política es la misma, pero de vez en cuando cambian el envase".

2 de setembre del 2009.
Dos senyors molt mudats, frac i corbatí, que molt seriosos fan aquests comentaris: "'Pagar impuestos es de pobres!"; l'altre li contesta: "A menos que te salga a devolver".

21 de setembre del 2009.
Un nin en calçons curts i una nina rossenca amb faldeta prisada ens donen l'esquena mentre ell li demana a ella: "¿Jugamos a tener mucho miedo, como los mayores?". Ella li contesta: "'Venga!".

26 de setembre del 2009.
Un militar amb uniforme de camuflatge i boina, que ens mira papulls i ens sentencia: "Nuestras tropas están en Afganistán para defender a nuestras tropas". I queda ben a pler.

16 de novembre del 2009.
Tot l'acudit és un rectangle en negre, manco una trinxeta a la dreta per on guaita un senyor amb bigoti i ulleres de sol, que pontifica al lector: "Hemos pasado de la era de los descubrimientos a la de los encubrimientos". Ostres!

17 de novembre del 2009.
Un individu calb i ulls ben clucs i una veu en off que diu: "¿Por qué tiene siempre los ojos cerrados?, pregunté... És el vigilante -me contestaron- haciendo su trabajo". En coneixem d'aquests...

21 d'octubre del 2009.
Un soldat que apunta amb el fusell un home amb chilaba mentre el té mans en l'aire i cara a la paret. A dalt de l'acudit aquesta llegenda: "¿Eres un talibán?, preguntó el soldado. Sólo cuando me apuntas, respondió el paisano".

17 de desembre del 2010.
Un suposat alt executiu polític en primer pla, ben escortat per dos militar amb gorra de plat. Enfloca el suposat ministre de la cosa: "Les vendimos las armas, formamos a sus soldados y organizamos a su ejército... Ahora estamos esperando que nos ataquen para darles su merecido". Més clar, impossible.

Per acabar, aquest d'enguany mateix, del passat dia 6 de maig, en el qual un senyor molt cosa comenta a un altre refregant-se les mans: "Son unos prestamistas usureros, pero tú llámales inversores para que no se molesten". No et cansis mai de deixondir-nos, Roto, benvolgut.