Catalunya a les converses

TW
0

EL MASERATI REIAL
L'Honorable Manera va sortir a fer un tomb pels carrers de la Palma antiga, tot i que cada dia està més convençut de les bondats del camp respecte a la ciutat. Vas per fora vila i aquí trobes un caragol, aquí un espàrrec i més enllà tens l'oportunitat d'espellucar quatre ametlles. En canvi, en els carrers de ciutat no hi ha ni llosques.
En direcció contrària s'apropava en Matasetzes. I amb cara de poca broma.
-O fas el vermut a Lhardy, i ja em diràs què en saben, a Lhardy, de fer un popet amb ceba...! -va etzibar a l'Honorable- o a Espanya no ets ningú.
No va saber com respondre, l'Honorable Manera. Va prosseguir, en Matasetzes.
-Els Borbons mai no han sabut donar una ditada de mel a les colònies. Que has vist on ha anat a parar el Maserati Quattroporte del Rei...?
L'Honorable Manera va arronsar les espatlles.
-Idò l'ha regalat al president del CEIM per cent mil euros, i jo hi estava interessat, en la compra -va prosseguir en Matasetzes-. Imagina't: prop de tres-cents quilòmetres/hora, sis marxes, seients ventilats i amb massatge incorporat, tauletes de fusta per a fer-hi un truc, cortinetes a les finestres...
Va flastomar en veu baixa. Va afegir:
-És el vehicle ideal per convidar na Capellot a fer un tomb.
L'Honorable Manera va parar orella. Si en Matasetzes està en disposició de comprar un Maserati Quattoporte, caldrà revisar la seva declaració de béns.
-I com pensaves pagar...? -va demanar-li.
-A terminis -va respondre en Matasetzes-. El preu no hauria estat problema.
Va treure una calculadora de la butxaca i va fer un seguit d'operacions.
-Un euro i mig d'entrada -va dictaminar-, i la resta en poder.
Va mirar, desafiant, a l'Honorable Manera. Va concloure:
-Ja m'entens: el bon pagador, de la bossa d'altri és senyor.

CONVERSA AMB JOSETE
El President Antich va anunciar al President Zapatero que li enviava un paner d'albercocs de domàs blanc, i va aprofitar la telefonada per a demanar-li una valoració de la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l'Estatut.
-De cine, Xisco -li va respondre Josete-. La unidad nacional sale más robustecida que tomando Cola-Cao y Cataluña asumirá unas cotas de libertad impensables.
Va parpellejar, el President Antich, una mica confús.
-Idò els catalans volen sortir al carrer -va comentar.
-Se trata de una marejadilla en un vaso de agua -va respondre-li Josete-. Tengo plena confianza en la españolidad de Pepe Mantilla. Y si Pepe dice que hay que ir a la manifestación se va, porque lo que le conviene a Pepe le conviene a España.
-Vius...! -va advertir-lo, el President Antich-. També hi assistirà Maragall.
-Pues miel sobre hojuelas, Xisco -li va replicar Josete-. No sólo nos hace falta Maragal, sinó Companis y Rubianes, porque la mani supondrá un puyacito para el Constitucional, pero también un espaldarazo a Pepe Mantilla. O sea, a mí; aunque yo modestamente me haga a un lado.
-Amb una pancarta que diu Som una nació...? -va insistir, el President Antich.
-Naturalmente -li va replicar Josete-. Cataluña es una nación. ¿Que el Constitucional no lo admite ni en el preámbulo del Estatut...? Bien. Correcto. Pero yo, con los amigos... Ya sabes, unas patatitas bravas y una cervecita, lo digo sin tapujos: Cataluña es una nación y yo me siento tan catalán como el que más.
-I jo també... -va deixar caure el President Antich.
-Pues cuidado, Xisco, con lo de las identidades -el va advertir el President Zapatero-. Tú, ante todo, español a tope.
-I tant...! -va exclamar el President Antich.
Va prosseguir, Josete:
-Porque aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid, la manifestación acabará convirtiéndose en un acto de apoyo a España y a la Roja. Espero que Chacón asista con la cabra de los legionarios.
-I concediràs a Mantilla l'audiència que t'ha sol·licitat? -va voler saber el President Antich.
-Para Pepe la Moncloa es su casa -va afirmar el President Zapatero-. Máxime ahora que hemos de diseñar el encaje de Cataluña en el Estado. Y aprovecho la coyuntura para elogiar el gran sentido de Estado que ha demostrado Sandrito Rosell al acudir a Extremadura, en nombre del Barça, para pedirle perdón al bueno de Fernández Vara. Ya sabes, Laporta lo llamó imbécil en catalán.
Va reflexionar, Josete Zapatero. Era el moment de treure conclusions:
-Por lo demás, Xisco, después de la parida del Constitucional tanto a Cataluña como a España sólo les queda mirar para adelante. Así que Mantilla y yo hablaremos, probablemente, de la vuelta de José Tomás a Barcelona y de un homenaje monstruo a la Roja en el Nou Camp. 'Desde los tiempos de Prim ningún catalán había hecho tanto por España como los Xavi y Puyol!

CONVERSA AMB JOSEMARI
La sentència del Tribunal Constitucional va ésser celebrada, a la seu conservadora de Palau Reial, amb cava.
Va dir, copa alçada, Josemon Bauzà:
-Bien podemos afirmar que España vuelve a amanecer.
Va haver-hi aplaudiments i felicitacions, sobretot per l'originalitat de la frase. Tanmateix, la satisfacció no va durar gaire. Jimmy Carter ha afirmat que farà d'observador a Catalunya si la Generalitat convoca un referèndum independentista.
Josemon va voler saber l'opinió del Professor de Georgetown.
-Carter...? -va estranyar-se Aznar a l'altre costat del telèfon-. Me suena el nombre, pero no caigo... Me huele que el tal Carter estuvo en el Jarama con los locos del Red River Valley.
Va lamentar-se:
-En su día el senador McCarthy fue un flojeras. Y mi amigo George, otro. No supieron separar el trigo de la cizaña y luego todos pagamos las consecuencias. He ahí al tal Carter jugueteando con Caró. Únicamente Don Francisco hizo los deberes correctamente, pero ahí están los que reclaman arar la tierra a todas horas como si la patria fuera un patatal dedicado al cultivo intensivo.
Josemon Bauzà va anar per feina.
-¿Qué opina del estatuto catalán? -va demanar al Professor de Georgetown.
-Como que estoy ocupado haciéndole un himno al toro de Osborne, me limito a ajustar mi opinión a la de los clásicos. O sea, le remito a Don Manolo Fraga, que es nuestro Juvenal: este estatuto no me vale. 'Viva España...!
-'Arriba España! -va replicar Josemon Bauzà-, i amb el subsegüent entrexocar dels talons va esclafar una mosca d'ase.
Va somriure, satisfet, el Professor de Georgetown. Va fixar els seus objectius:
-Ahora mismo nos urge aparcar el espíritu castrense para aplicar la pedagogía del puntero y del caramelo.
Va posar-se transcendent:
-Lo importante es que cuando en noviembre el Santo Padre visite Barcelona, en las manitas de los chavales haya tremolar de rojigualdas.
-¿Y sus padres...? -va demanar Josemon.
-Manos juntas y penitencia. Redescubramos a Pemán, amigo Josemon. Ya sabes: Perdona a tu pueblo Señor/ Perdona a tu pueblo... ¿Qué dice usted...? No, en este caso, el señor no soy yo. Y ya le digo: las damas del Club de Polo con peineta, y Yordi y Caró de monaguillos.
Va concloure:
-Bien sea por los pistoleros de la FAI o por el estatuto que nos colaban, Cataluña siempre tiene una culpa por hacerse perdonar.