Entorn de la crisi

L'any 1974 a la Universitat de la Rábida vaig fer amistat amb un company peruà que tirava pestes contra el Fons Monetari Internacional i el vulgarment anomenat Banc Mundial. Deia que aquests organismes feien recomanacions als països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament per conveniència dels països més rics i de- senvolupats i que no s'havien de seguir aquestes recomanacions. Uns anys més tard, arribà a president del seu país (ara ho torna a ser); es deia Alan García.

No volgué seguir les recomanacions de l'FMI i li anà molt malament: es disparà la inflació que, si no ho record malament, superà el mil per cent, i s'enfonsà l'economia. Des de Keynes es recomanava que en temps de crisi l'Estat augmentés la despesa amb obra pública per reactivar l'economia, però les circumstàncies financeres internacionals no ho permeten. Ara l'FMI i la Unió Europea han obligat Espanya a reduir el deute públic per evitar que els especuladors financers enfonsessin l'euro.

Molta gent critica les mesures preses, però a curt termini no se'n podien prendre d'altres. Pensem que per fer una reforma de l'IRPF per fer pagar més als trams superiors, cal fer una llei que no es pot aplicar fins l'any 2011 i que es liquida el 2012. A més, les persones més riques tenen societats i sols paguen quan retiren beneficis, mentre van incrementant el patrimoni. Es diu que les societats inverteixen i creen llocs de feina, però tal vegada si hi ha increments patrimonials grossos, hauria de fer-les pagar en accions que passarien a l'Estat o als propis treballadors. Està pendent la reforma de l'empresa que doni accés als mitjans de producció als treballadors, com exigeix l'article 129 de la Constitució. Com que els governs d'Aznar varen privatitzar les empreses estatals (ENDESA, Telefònica...), ara no se'n poden vendre accions per fer caixa per eixugar el deute.

El Partit Popular, que sempre havia demanat reduir despeses per reduir el deute, s'ha oposat demagògicament a les mesures del govern de retallar despeses, mentre que en altres països europeus els partits conservadors adopten mesures semblants si estan al poder i hi donen suport si estan a l'oposició. Quan es comença a parlar d'apujar els imposts als més rics, s'hi oposen totalment. José Ramón Bauzà, president del PP balear, s'oposa a la proposta del president Antich d'augmentar els impostos autonòmics als més rics, d'incrementar un punt l'IRPF als que cada any guanyen més de 100.000 euros. Com sempre, el PP sols defensa els més rics. ¿Què proposa el PP? Han dit que el govern de Rodríguez Zapatero ha fet la major retallada social de la Història, però en 5 anys d'aquest govern les pensions més baixes han pujat 24 punts i en 8 anys de govern del Partit Popular pujaren 4 punts.

Els empresaris parlen d'abaratir més l'acomiadament, com si això fos suficient per crear ocupació. La crisi espanyola afecta principalment el sector de la construcció, que estava sobredimensionant (recordem que a Espanya es construïa més que a Alemanya, França i Itàlia juntes), un sector on existeix el contracte d'execució d'obra, que no dóna lloc a indemnitzacions per acomiadament.

Si no es construeix més, és per la saturació del mercat i per la falta de crèdit, no perquè no s'hagi abaratit l'acomiadament. Així com els empresaris constitueixen mútues patronals, pagant unes quotes per fer front a les contingències derivades d'accidents laborals i malalties professionals, podrien crear unes entitats que paguessin les indemnitzacions per acomiadament si l'entitat no els troba altra feina. Si l'entitat patronal el col·loquen en altra feina, en altra empresa, el treballador no rebria indemnització i conservaria l'antiguitat. Les empreses que no acomiadessin treballadors tindrien rebaixes a les seves quotes.