Chejov i les vacances (1884)

"Són les sis del capvespre d'un dia d'estiu. Des de l'estació de Jikovo i anant cap a la colònia de vacances, marxa un grup de viatgers que han davallat del tren. Són, la major part, pares de família i van carregats amb paquets, carteres, capelleres i aquestes capses de cartró que guarden les creacions de la moda femenina. Tots presenten un aspecte cansat, afamegat i malhumorat, com si per a ells no lluís el sol ni florís l'herba.

En el grup es troba Pavel Matveevich Saikin, membre del tribunal del districte, home alt, un poc geperut, vestit amb roba barata i portador d'una escarapel·la en el seu barret descolorit. Va suós, sufocat i trist. Un estiuejant que porta calçons vermells li explica que aquell estiu li surt molt car...". Primer, estant a la ciutat, no pots anar a peu, duent els escàrrecs de la família, fins a l'estació i has d'agafar un cotxe de lloguer. Després el bitllet, que val quaranta-dos kopecs... Si hi afegeixes que pel camí et compres el periòdic o et beus un tassó de vodka, molt pitjor. Tot són petites despeses. Però al final de l'estiu has fotut dues-centes rubles.

Clar que així també pots gaudir de la natura... No ho discutiré, la vida bucòlica... Però és necessari tenir en compte quin és el nostre sou de funcionaris i que si perdem el control, no podem dormir en tota la nit... Jo, amic meu, tenc com a guany dos mil rubles a l'any, tenc el grau de conseller civil, fum tabac de segona i no em manca una rubla per a comprar-me l'aigua mineral de Vichy que em va ser prescrita pel metge per a les pedres del fetge... I Salkin, després d'un breu silenci, li responia que "tot en general era molt desagradable i que ell era de l'opinió que la vida estiuenca ha estat inventada pels diables i per les dones. Als diables els mou la malícia i a les dones, la seva extrema inconsciència. I és que això no és vida. És patir un infern. La calor no et deixa alenar i encara que et sufoquis, has d'anar d'una banda a l'altra com un condemnat...".

Contava això Anton Chejov (1860-1904), que coneixia de primera mà aquella petita burgesia russa. Ell mateix era fill d'una modesta família de comerciants. Estudià Medicina a Moscou i descobrí la seva vocació literària. Aquest fragment pertany a un dels seus contes, de base realista, per un desfila la societat russa, especialment la de la classe mitjana, que li sorprén i ens sorprèn amb tantes petites misèries i baixeses quotidianes. Però no la jutja i els escolta, com ho fa un espectador comprensiu. Hi ha trets d'humorisme enmig de sentiments profunds. Però, tal volta, allò que apareix a cada moment és una mena de malenconia. Es podria dir que Rússia, aquella Rússia prerevolucionària, li fa mal al cor, és el dolor de veure el que és i el que hauria de ser. Potser acabaria per pensar que l'estiu és només un parèntesi brevíssim entre dues muntanyes de gel.