Estiu, crisi i Serra Ferrer

Ha arribat l'estiu, ha arribat la calor, però segur, ben segur, que el panorama estiuenc mallorquí variarà. La crisi assetja de tal manera que probablement els reis no passin un mes navegant per aigües mediterrànies, no assisteixen a tantes celebracions, estalviïn, no facin ostentació...

La princesa Letícia potser no gastarà centenars d'euros en sabates de plataforma caríssimes i ben lluny de les capacitats adquisitives de la classe baixa i mitjana. La beautiful people també serà molt prudent i no farà festes fastuoses, mentre milers de ciutadans pateixen una crisi extraordinària. Les festes d'estiu seran més pobres i la inventiva haurà de compensar la manca de disponibilitat econòmica. O potser res d'això passarà i continuarem com sempre? Potser ni tan sols es faran gestos de continència?

Ara per ara, la crisi s'afronta de manera curiosa i veiem, per exemple, que les institucions públiques intenten continuar fent el mateix amb menys doblers. La fórmula, evidentment, no funciona, i la creació de nous models, el canvi, la priorització, la rendibilitat social i econòmica de les accions s'haurà d'imposar.

Potser -i ara em referesc a l'àmbit cultural- és el moment de replantejar grans despeses com ara l'Orquestra Simfònica (al voltant de 9 milions d'euros) o la Banda Municipal de Música de Palma (al voltant de 3 milions d'euros). Potser és el moment d'incentivar la inversió empresarial, potser és el moment de crear indústries culturals amb capacitat de gestionar equipaments que ara són deficitaris perquè a l'Administració no li importa la rendibilitat econòmica que tenen, potser és el moment que, des de les àrees de turisme, inverteixen en cultura per aconseguir el desitjat turisme cultural; potser ara ja toca fer polítiques que incideixen sobre la demanda i no només sobre l'oferta, que inverteixen a com omplir els espais culturals i no només a construir-los...

El fet és que tots els analistes afirmen que la crisi no passarà, que es tracta de reinventar la realitat i no esperar que tot torni a ser com abans, perquè res no tornarà ser igual. I tot això a un any de les eleccions, amb la qual cosa encara es complica més qualsevol perspectiva de canvi gens comuna el darrer any d'una legislatura.
Ara per ara qui va animant "el cotarro" de cada dia més és l'improvisador Zapatero, el president del Govern espanyol que menys escolta els seus col·laboradors i a qui ha preocupat més col·locar incompetents als diferents ministeris que gestionar-los adequadament.

Una prova? La ministra de Cultura (premi per a qui en aquests moments sigui capaç de dir-ne el nom!). González Sinde no és muda però ho sembla, però sí que va tenir paraula per signar el manifest a favor de la "lengua común" fa un parell d'anys. Sens dubte no havíem tengut una ministra de Cultura més magra des de feia temps. Potser la cineasta ministra podria fer una pel·lícula còmica sobre el seu pas pel Ministeri.

Sigui com sigui, per aturar la crisi ZP ha posat en marxa moltes mesures, però la millor és haver pujat l'IVA a un 18%. Amb aquesta gran mesura es calcula que tots serem 405 euros més pobres... On és el foment del consum? On és el foment de l'activitat econòmica?

I qui sí haurà de posar en marxa moltes mesures (segur que més exitoses que les de ZP) serà Llorenç Serra Ferrer. Serra Ferrer comandarà el Mallorca, la qual cosa vol dir que un mallorquinista arriba al Mallorca, que no és poc. Un home que creu en el planter, creu que un club es fa des de la base, que ha tocat la gespa i l'ha patida, que sap moure's pels despatxos, que té caràcter, que té coneixement i que acumula un bagatge excepcional (Betis, Barcelona, etc). Només cal que tengui una mica de sort i molta paciència per fer que el RCD Mallorca surti d'una crisi institucional única, extraordinària i que ja fa massa temps que perdura. Sort, idò, a Serra Ferrer.
I molts d'anys a tots els Peres! En vida teva.