Banderes dels nostres veïns

Trastorna a més de dos veure tanta gent de bé pendents de la Roja, ara que la caverna en censura les connotacions polítiques de la denominació. Emprar el futbol per fer política és un clàssic que sempre torna, començant per les banderes que veim proliferar com a fongs en les balconades del barri, la gran majoria espanyoles, per si en teníeu cap dubte. La part central -"gualda", dirien- és l'espai predilecte per matisar la idea troncal que representa la tela i, la veritat, una part important la duen ben buida, que no neta.

Els més perillosos -són els menys, realment- en treuen una amb una au inquietant coneguda col·loquialment com "la del pollastre" i que no fa cap promoció de menjar ràpid. L'afició per les bèsties es vehicula també a través d'un bou, transmissor de tot un univers de valors (?) que ja no tenen res a veure amb el brandi de Xerès i que representaria el ventall d'idees (??) que van des del populisme del Fari a l'èpica de José Tomás. Retrec al meu negre que els dos extrems tenguin ressons taurins; ell em replica que qualsevol dels dos és substituïble per Belén Esteban o Sergio Ramos, la qual cosa li hauria llevat part d'aquesta càrrega, però el rerefons hauria romàs igualment ramader.

Els més correctes treuen al carrer la bandera constitucional, amb corona inclosa. Hi passam previnguts. Tanta pulcritud institucional no pot ser mai bona: aquests no deuen mirar futbol. A part de patrocinats, en algunes parts centrals s'hi veuen patrocinadors: és el cas d'una cervesera sevillana que en algun moment de la seva història comercial degué regalar banderes espanyoles amb la marca. N'hem vist alguna, tímidament col·locada de cara a la paret, suposam que per patriotisme pudorós. Amb ells la gran majoria coincidiria que no es pot vendre la pàtria per només una cervesa, encara que la cervesa ens hagi regalat la bandera.

No descartam altres tunnings per a la rojigualda i l'aplicació posterior en els embandolats del nostre carrer, sobretot si l'altra selecció peninsular no hi posa remei. Mentrestant ens diverteix que els balcons ornats amb la insígnia coincideixin més o manco amb aquells que treuen la bandera mallorquina el 12 de setembre, fervorosos exhibidors, també, de papanoels nadalencs. És que tot acaba tenint una explicació...