La solitud del savi (1901)

"Mentre escric aquí, entre les ombres dels emparrats, sota el cel blau del sud d'Itàlia, pens, no sense un cert astorament, que la meva participació en les extraordinàries aventures de Mr. Cavor fou, al cap i a la fi, fruit d'una casualitat. A qualsevol li hauria pogut esdevenir el mateix. Quan vaig inervenir en aquell afer, jo estava molt lluny de creure que acabaria prenent part en aquella estranya experiència. Havia anat a Lympne perquè imaginava que aquell era el lloc més anodí del món, on, si més no, trobaria pau i podria treballar tranquil.

Aquesta història ens demostra com de diametral és la diferència entre el destí i els projectes traçats pels homes. Cosa certa és que fins aleshores jo no havia tengut gaire èxit en els negocis. Ara, envoltat de luxes i conforts, em puc permetre de confessar aquell fracàs. Fins i tot puc admetre que fins a un cert punt jo mateix tenia la culpa dels meus desastres. És possible que hi hagi algunes activitats per a les quals jo tenia una certa capacitat, però indubtablement les transaccions mercantils no hi figuren.

En l'època de referència, jo era encara molt jove i la meva joventut tenia, entre altres coses, una gran dosi d'orgull. Actualment, som encara jove d'edat, però les experiències que he viscut han robat jovenesa al meu esperit. Si a canvi d'això m'han proporcionat un poc de saviesa, és quelcom que resulta un poc discutible. No crec necessari entrar en detalls entorn de les especulacions que em dugueren a Lympne, a Kent. Avui, encara en els negocis, hi ha un percentatge d'aventura. A mi m'agradava córrer riscs. Però ja és cosa sabuda que en aquests afers és inevitable que uns cobrin i altres paguin. I a mi em va tocar en sort haver de pagar i, com és clar, molt a desgrat meu. Encara després d'haver sortit d'allò, un creditor amb ganes de brega es declarà perjudicat...".

L'escriptor H. G. Wells començava així el seu relat, prestant el seu pensament i la seva veu al personatge central de la novel·la The first men in the Moon (Els primers homes a la lluna), en què la fantasia de l'autor s'enfrontava amb una realitat aleshores encara llunyana. El viatge de Wells, literat de formació liberal i romàntica imaginació, una fórmula efectiva. Relat audaç per l'època en què fou escrita, temps aquell, també és útil dir-ho, de grans utopies socials. Herbert George Wells (Bromley, Kent, 1866-Londres, 1946) era d'extracció humil, però gràcies a una beca pogué estudiar ciències amb T. Huxley.

Després es dedicà a l'ensenyament i, tal volta influït per aquella condició de pràctiques pedagògiques, es donà a conèixer literàriament amb obres d'anticipació. Produí una llarguíssima obra divulgativa, polèmica i alhora profètica sobre política, història, educació, ciència, reformes i sexualitat. Tanmateix, comprovà que el progrés material no significava el perfeccionament de la societat.