IB3, els tòpics i Espanya

El director general de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, Antoni Martorell, ha anunciat la dimissió. Conec Martorell des que tenia cinc anys, conec les seves virtuts i els seus defectes, però en aquests moments no m'interessa si és més alt o més baix, més guapo o més lleig, més simpàtic o més antipàtic, més cregut o més humil, si va ser cap de gabinet de Maria Antònia Munar o Pere Sampol, si li agradava l'arròs o les sopes... Per analitzar la seva tasca, només em pos davant la televisió -tal com farà el 99% de persones que poden jutjar allò que ha fet Antoni Martorell- i sintonitz IB3.

Quines novetats hi he notat durant el mandat de Martorell? Una televisió i una ràdio íntegrament en català; uns informatius de qualitat i plurals; uns responsables dels diferents serveis que hi són per la seva professionalitat i no pel seu carnet; cinema sense interrupcions; programació pròpia en augment; continguts nostrats; emissió de les principals celebracions que formen part de la nostra cultura popular tradicional (Sant Joan, Moros i Cristians, Sant Antoni, etc); conjunció de programes per a grans audiències amb programes més minoritaris propis d'una televisió pública, etc.

N'estic plenament satisfet i crec que tota la feina ja està acabada en la nostra televisió pública? No. Crec que hi ha hagut voluntat de fer la millor televisió possible amb els mitjans de què es disposava i a partir d'una realitat que és la realitat mateixa del poble de les Illes Balears? Sí.

És clar que s'han comès errors en alguns aspectes, però ja ens agradaria a molts que els avanços aconseguits en la televisió i la ràdio públiques de les Illes Balears s'aconseguissin en la mateixa mesura dins altres àrees del Govern.

I és clar que hi haurà persones que qualificaran amb tòpics -sorgits, molts, des d'aquells que no veuen IB3 i que estan condicionats per apriorismes politicoideològics- la gestió de Martorell, però és que de tòpics n'hi ha tants i de tan recurrents...

Parlem d'alguns. El president Antich s'ha abaixat el sou. Les xifres canten: Antich cobra 72.071 euros a l'any -és el segon president que menys cobra. Sabeu què cobra el president d'una zona que necessita tanta solidaritat com Extremadura? 90.639 €. I el d'Andalusia o el de Múrcia? 81.155 €. I de Madrid? 105.215 €.

Continuam amb els tòpics. Les Balears tenen un 2,1% de funcionaris sobre la població activa. Andalusia? 18,8%!! Madrid? 16,1%.

Atur. Els caps de llista són les Canàries (27,7%), Andalusia (27,2%), Extremadura (23,4%) i Múrcia (23,2%).
Continuam, en definitiva, essent solidaris, rebaixant-nos el sou i posant-nos el cinturó per ajudar aquells que tenen uns càrrecs públics que cobren més que la resta, que disposen d'una Administració més engreixada de funcionaris, a pesar de tenir més aturats i de patir -aparentment- més la crisi.

I amb aquesta realitat plena de dades no ens ha d'estranyar que el secretari general d'un partit nacionalista com el PSM, Biel Barceló, vulgui replantejar les relacions amb una Espanya que no hi sent ni escolta. I no ens enganyem. Això no és fer esgrima; això és parlar clar, tal com fins i tot parla tot l'arc parlamentari català, el PSC i Montilla inclosos. Potser amb un PSIB més nostrat i més reivindicatiu -a imatge i semblança dels companys catalans-, Barceló sentiria secundades les seves paraules per la resta de membres del Govern.