Un País de “pandereta”

TW
0

Hi ha per estar astorats: he llegit aquesta setmana que a na Belén Esteban li paguen 1,2 milions d'euros pel fet de sortir per la TV a contar les seves misèries, i tot això perquè un dia va tenir la santa ocurrència, no tenc cap dubte que programada, d'embolicar-se amb un torero famós i quedar-ne embarassada. En un país on la crisi econòmica afecta tantes i tantes famílies, i tantes i tantes empreses, haver d'aguantar que es pagui aquesta doblerada a una persona com la Belén Esteban, l'únic mèrit de la vida de la qual ha estat tenir una filla amb un torero, em fa pensar en quin país vivim.

El fet que li paguin tants de doblers deu voler dir que la cadena televisiva en pensa treure rendiment. Això fa pensar molt sobre els motius pels quals la gent segueix aquest programes, que a mi, particularment, em pareixen nefasts i, a més, crec que les cadenes no els haurien de promoure, malgrat que tinguin audiència. Hi ha molta feina per fer: més de trenta anys de democràcia no ens han fet sortir d'aquest país de "pandereta".

I amb crisi o sense crisi, aquí els qui guanyen més doblers són, encara, els futbolistes, els toreros i les folklòriques o, pitjor encara, els qui anomenam "friquis", o sia, els qui no han fet mai res a la vida però s'inventen qualsevol pel·lícula que faci gràcia a la televisió, i ja tenim tema per molts de mesos.