A becoll de la realitat

Tot i la broma, és ben segur que els voltors -ben enjoiats de riqueses i de causes judicials- no han substituït les Àguiles. I que Joan Pelós -que no el batle- ha dansat amb el 'norit' a becoll, tot i les protestes dels civilitzats amics dels animals, que demanen un autèntic peluix a la dansa del Corpus pollencí. I un, llec en els costums més actuals, com a badoc de magraner, no sap, però pot endevinar, el significat de les sigles LPG de l'operació biquini -pèl i greix, fora amb làser!-. El cos, ai! el culte al cos! La realitat també va a becoll de la ficció i no és difícil imaginar la dansa medieval amb una coreografia a l'inrevés i contemporània.

Però pels pobles encara surten en processó els infants de comunió i aquell pal·li, que no és paradeta de fira transportable, encara que s'assembli tant. Dubto que les nines vesteixin amb vel cobrint el cap, com a fades de rondalla -i no, com les moretes mal vistes que cada dia van a l'escola a cercar els seus fills que aprenen la llengua i els costums d'aquí. Dubto també que la Custòdia s'acompanyi d'autoritats i guàrdies, com a Toledo. Però és possible que sí, que tot això sia tan veritat ara com fa tants d'anys ho era. I que els carrers sien plens de pètals.

Demà, però, els crits reivindicatius substituiran les flors del mes de Maria i les catifes de pètals i multitud de desorientats Zapateros domèstics -que ho han fet tard i malament, també- faran manifestacions en lloc de processons. El tàlem no encobrirà cap burca en forma de casulla daurada, ni les manifestants portaran ja vel ni aniran en doble fila, però les pors... ai! les pors de totes les petites coses diferents, hi seran presents a becoll de la realitat. És el Corpus, evidentment!