Ens retallen la llengua, també

TW
0

No sé si està escrit en la Bíblia, crec que no; però en canvi sí en la rondallística popular mallorquina. Quan el Bon Jesús i Sant Pere anaven pel món, segons es conta a es pas des jeure davant i es jeure a darrera, una nit s'aturaren a una possessió i hi demanaren posada per romandre-hi la santa nit.

Caritatius com eren vers els divinals hostes, els n'oferiren però, com que també hi havia magror hagueren d'ajocar-se a la cambra del padrí. Potser perquè el padrí era malsofridot, o bé perquè estava de mala lluna, o bé perquè aquelles dues ànimes havien de fer la programació de l'aula de l'endemà, el cert és que varen fer una mica de saluet i el padrí es va aixecar, posà mà a les corretjades i n'ablaní un dels dos: el que jeia a davant. Evidentment, la llendera la tasta Sant Pere. Al cap d'una estona, el renou tornà a importunar el vell, que s'aixecà rabent i, Sant Pere, que es veia venir l'arruixada, digué al Mestre que li canviàs el lloc, que l'altra vegada ja li havia tocat rebre. Així ho feren, però el iaio de la casa va dir que si abans va rebre el que jeia a davant, ara ho faria el de darrera. Podeu comptar qui dels dos se'n va dur tassa i mitja. Vaja, sempre va rebre el mateix.

Això ens ha passat una mica amb la situació del català aquests darrers anys. Quan hi havia aquells anys d'opulències, de panxades a cor que vols i també d'onades d'immigrants, la resposta de l'administració va ser que no es podien atendre totes les peticions d'ensenyar-los català perquè no donaven abasto. Vaja, que els poders públics no tenien els mitjans necessaris per poder garantir, com a mínim, que els fills dels immigrants, escolaritzats, poguessin fer un aprenentatge accelerat en la llengua del país que els acollia. La situació ens desborda, es deia. Com també han arribat a estar saturats, saturadíssims els cursets que organitza, a les Illes, el COFUC, que ara diuen que volen tancar.

Bé, ara que ja tenim la paraula que ho justifica tot: crisi. Una paraula davant la qual hem de fer quaranta genuflexions diàries, si hi importa. Aleshores, en nom de la crisi, que d'entrada no havia d'afectar als recursos educatius, han començat les retallades. Al País Valencià, la situació esdevé dramàtica i per això, Escola Valenciana, presentà dimarts passat a Alacant una campanya dirigida a les AMPAS, als Consells Escolars, centres, regidories d'educació, etc., per tal que la societat civil valenciana doni una resposta contundent a les mesures empreses pel Govern Valencià i que estan encaminades a paralitzar el ensenyament plurilingüe.

Allà els sistema és un poc diferent d'aquí, hi ha centres que ofereixen línies en català, que no es compleixen al 100% en la majoria dels casos, i ara resulta que el poc que tenen els ho volen retallar, en nom de la crisi i de l'austeritat. O, en alguns casos, estroncar. S'han suprimit línies de batxillers en català. I també a als altres cursos. Això vol dir que molt difícilment, encara que sigui de manera teòrica, un alumne valencià pot cursar l'ensenyament en la seva llengua. Per molt que els pares triïn aquesta opció. Han tornat a convertir l'assignatura de valencià, com en diuen allà, en una simple maria. Si algú està interessat en aprofundir més en el tema pot visitar aquesta web: http://www.escolavalenciana.com/

Però vaja, no cal anar tan lluny. Aquí han les retallades també afecten les hores de PALIC, que són les hores d'ensenyament intensiu als nouvinguts, i algunes optatives que de català. I ja veurem com queden els cursos de català per adults si se suprimeix el COFUC. Vaja, sempre rebem els del mateix cantó. No crec, per altra banda, que retallin pantalles gegants per veure la "roja". Com a mínim ahir a Llucmajor n'hi havia una per seguir no sé quin concurs de la primera. Coses de la crisi!