Ja sé que sona a tòpic, però hi ha gent que té idees, i fins i tot gent que té la idea d'esclatar una bomba nuclear. I no parlo de cap fugida a la ciència-ficció ni del deliri d'un alienat reclòs a un manicomi. No. Eminents científics, i també un caramull de persones diguem-ne "normals" (he, he) han fet arribar aquesta iniciativa als fòrums que la British Petroleum ha engegat per recollir idees per aturar aquesta catàstrofe del petroli que raja al fons del golf de Mèxic des de fa un mes i mig.
El fet que la BP demani idees és una mala notícia: vol dir que no saben què fer, i que se situen en aquella recomanació de Dale B. Carnegie: davant d'un problema, imagini's el pitjor que pot passar i prepari's. Els sona? I la proposta nuclear no és completament nova. Els defensors de la iniciativa han fet via a recordar (a més del vell principi que els grans mals requereixen solucions dràstiques...) que els soviètics no tingueren cap mania el 1966 per resoldre una fissura de gas a l'Uzbekistan amb una explosió nuclear subterrània de 30 quilotons. Alguna cosa s'hauran empescat els nord-americans per no descartar completament aquesta possibilitat, perquè l'administració Obama ha enviat cap al Golf un equip de físics nuclears, encapçalats pel secretari d'Energia, Stephen Chu. Estam tan desinformats sobre les opcions nuclears, en tots els sentits, que la proposta sona a recurs desesperat, però no és de sobres recordar que l'insigne Freeman Dyson ja profetitzà a principis dels seixanta que l'única possibilitat que tindrem en el futur immediat per superar els problemes ecològics seran les opcions nuclears.
També hi han fet via a comparèixer els defensors de la teoria de la conspiració, expandint que en realitat la catàstrofe petroliera al golf de Mèxic és una estratègia perquè els Estats Units recuperin l'hegemonia nuclear, i perquè tothom hi pugui veure, en les armes nuclears, una eina de salvació ecològica i política, que mereixeria un nom tan descriptiu com el d'environazis, o nazis ambientals, per entendre'ns. Però n'hi ha més, de pirats, que proposen a la BP diverses estratègies per tapar la fuita de petroli i recuperar les aigües netes del Carib i rodalies (i de tot el món, segons com vagi la cosa): des dels que proposen fabricar amb enginyeria genètica una mena de Godzilla que pugui manipular les eines sota l'aigua fins als fonamentalistes que tenen clar que aquesta situació és la resposta divina a "la rebel·lió del poble nord-americà davant els designis de Déu i per la institucionalització del pecat en la societat nord-americana".
Així que en els fòrums de discussió sobre com solucionar la catàstrofe del petroli cohabiten en aparent harmonia els defensors de les armes nuclears, els amants optimistes de la ciència-ficció i conspiranoics i fonamentalistes religiosos de tota mena (incloent-hi James Cameron, el director de Titanic i d'Avatar, que va estudiar física i que també hi ha dit la seva), sense que hi puguem destriar qui és més perillós. Per si de cas, jo he recuperat We'll meet again, la cançó de Vera Lynn que acompanyava les últimes escenes de Telèfon roig. Volam cap a Moscou!: "Ens tornarem a veure, ningú no sap on, ningú no sap quan...".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.