Veia clar dins el cap que aquests temps, mal dits de crisi, ens portaven bons vents per tornar a somniar en les utopies. Però no m'atrevia a dir-ho per la por que, un pic més, em qualificassin de visionari. Vet ací que la trobada amb un valent discurs del maleït teòleg Hans Küng, tot proclamant que s'han acabat les verbes, les temporitzacions, les mitges tintes i que ha arribat el temps de la gran reforma de l'Església, m'ha contagiat el coratge de fer la proclama.

Les volcàniques turbulències econòmiques, socials i religioses van esbucant els murs de l'injust i cruel ordre mundial. Ha arribat l'hora de treure de les tàvegues de l'oblit i la vergonya la vella i estimada paraula que pot retornar-nos la dignitat d'animalons racionals: revolució. Aquesta és la paraula: revolució. Ha arribat l'hora d'escopir un gargall de burla a tots els que ens han enganyat prometent-nos un canvi. Quan et tornen canvi, només et lliuren ferralla. La revolució exigeix una transformació profunda i radical del sistema i dels sistemes.

L'Església, els polítics, els governs i tota la mandanga es dediquen a fer pessigolles a un mort. Avui ja no riu ni Déu. El món necessita un nou ordre en el qual les bestioles humanes puguem somniar utopies.