cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 25°
25°

Als que tenen el “no”

A la ultradreta espanyola no li fa falta revisionisme: la seva història no ha deixat mai de ser prudentment (?) respectada, i mai interpretada a desgrat. El trànsit del franquisme al constitucionalisme actual es basteix sobre el silenci. I tot acaba surant: l'enrenou d'aquests mesos, amb el procés contra el superjutge espanyol de rerefons, ha remès la (des)memòria directament a les primeres planes, convenientment abillada amb digeribles rodes de molí. Tot aquest panorama conviu amb la tensió política al voltant de l'Estatut català, un text parit amb la connivència, l'anuència i l'aquiescència dels socialistes catalans que es varen barrinar -"nos cepillamos", Alfonso Guerra dixit- els socialistes espanyols i que ara desarticularà -sembla que ningú ho dubta- amb major o menor mesura el Tribunal Constitucional.

Els arguments informatius sobre la qüestió passen sempre per l'opinió de l'"home del carrer", aquest a qui el text "li cau lluny i l'interessa poc", una mica per donar a entendre que aqueixa Alta Política no li arreglarà el dia-a-dia -això no és demagògia, eh?-, un discurs compartit, aquest sí, per la sinistra destra i la maldestra sinistra. Qui diu que no hi ha pactes d'Estat? Per contrarestar -entre d'altres coses- l'únic pensament que són capaços de fer aquests del pensament únic, gent de més de dos centenars de municipis catalans ha reivindicat una altra manera de fer les coses -en tercera ronda, quasi res, diu el diari-, i ahir interpel·laven directament els veïns: vols que el teu país tengui estat propi dins la Unió Europea?

Destra i sinistra espanyoles tornaran a posar en qüestió l'exercici i el qualificaran, com a mínim, de purament simbòlic i se'n riuran, també, de la participació. Que, objectivament, és extraordiània: mirau els números absoluts i comparau-los amb els de qualsevol altra manifestació. Per aquestes contrades, entre els defensors naturals (pocs) d'iniciatives similars, la consulta troba dos tipus d'opositors majoritaris: els pessimistes del "ja no" i els optimistes de l'"encara no". El "no", que diria aquell, ja el tenen...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep-Joan Rosselló, fa mes de 12 anys
"El no ja el tens,... tu demana". M'ho deia, de petit, ma mare, generalment en relació a mon pare. En aquestes contrades, el problema serà que si el pocs defensors naturals de les iniciatives de consultes populars arriben a aconseguir-les, llavors no sabran què consultar. Trista, pobre, maldestra sinistra nacional...
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente