algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
23°

Egunkaria

Com és sabut, l'Egunkaria era un diari editat en euskera que fou clausurat pels tribunals de justícia i els responsables del qual foren jutjats, tot això sota l'acusació de ser un instrument de la banda terrorista ETA. Tot i ser un tema complicat i arriscat d'abordar, no me puc resistir a parlar-ne. A una societat normal i democràtica ningú està a favor de terroristes ni de corruptes. Això no crec que mereixi cap discussió. I des d'aquest punt de vista té lògica que tota actuació dirigida cap a la lluita contra el terrorisme o la corrupció sigui benvinguda i ben valorada per l'opinió pública. Fins aquí, tot és més o manco coherent. El que passa és que a un règim de llibertats hi ha uns drets i uns principis que són fonamentals i sagrats: com la presumpció d'innocència o la llibertat d'expressió.

I aquests drets i principis no es poden atenuar o desaparèixer encara que aquesta atenuació o desaparició es justifiqui sota una bona causa com és acabar amb terroristes o corruptes. Ens estam instal·lant a un clima social on sembla que garanties processals bàsiques no són més que excuses i cortines de fum, i amb aquestes coses s'ha d'anar molt alerta. Perquè la llibertat individual o d'informació és un valor bàsic del nostre sistema de convivència i, per tant, la seva limitació no es pot fer alegrement i per sistema sinó que només es pot fer en casos extrems on quedi molt clar que hi ha raons molt fortes i diàfanes que ho motiven.

En la meva opinió, un cas com el de l'Egunkaria no hauria de passar desapercebut. Que es tanqui un diari l'any 1998, entre l'aplaudiment de gran part de l'opinió pública, i l'any 2010 véngui una sentència de l'Audiència Nacional i digui coses com: 1. El tancament d'un mitjà de comunicació com a mesura cautelar és de difícil encaix al nostre ordenament jurídic; 2. El Tribunal Constitucional ha equiparat el tancament provisional d'un mitjà amb la suspensió del dret fonamental a la llibertat d'expressió; 3. En el camp de la legalitat ordinària, quan es tracta de mitjans de comunicació, cap norma habilita de manera precisa i directa el jutge per suspendre provisionalment la seva activitat; 4.

El tancament provisional o cautelar d'Egunkaria no tenia habilitació constitucional directa i tampoc disposava d'una norma legal especial i expressa que l'autoritzàs; 5. L'anàlisi de la línia informativa permetia descartar que el diari fos instrument per a la comissió de delictes o suport de cap activitat criminal. Que passi això hauria de provocar més d'una reflexió i més d'una autocrítica. Pensem que a un moment determinat, si algú hagués dit coses com les dites pel tribunal de justícia, hauria estat acusat per determinada premsa de terrorista i assassí. I clar, quan hi ha tantes dificultats per posar un poc de seny i de prudència dins el debat públic tenim un mal senyal de qualitat democràtica i un dèficit de pluralisme.

No crec que importi tenir cap estudi sociològic per poder afirmar que en el moment en què es produí l'actuació policial i judicial així com el tancament del diari, si s'hagués fet una enquesta, probablement una immensa majoria d'espanyols hauria considerat correcta la clausura i la detenció dels responsables que ara han estat absolts. El que vull dir és que, tots plegats, hauríem de ser una miqueta més prudents i rigorosos. I, en lloc d'això, quan es produeixen sentències com la de l'Egunkaria un té la sensació que allò que es fa és ignorar aquesta resolució en lloc d'encetar un debat ben necessari sobre com es fan les coses.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xesca, fa mes de 12 anys
Bon article.
Valoració:1menosmas
Per Miquel, fa mes de 12 anys
M'he fixat que tots esl articles de Melià, d'una manera o de l'altra, estan encarrilats a fer-nos entendre la pressumpció d'innocència. Tendrà això qualque cosa que veure amb tot el merdé del seu partit? Com pot emprar un assumpte seriós de terrorisme per treure paral·lelismes amb un problema de xoricisme polític?
Valoració:-2menosmas
Per part forana, fa mes de 12 anys
Que cridava GORA ETA no ho sé, però lo dels seus amics pijos si que es veritat.com es diu en mallorquí no se'ls podia tapar el cul en 7 senalles. Amb una paraula un xulets
Valoració:-3menosmas
Per pesoe, fa mes de 12 anys
I a tu, pepe, et veien jugant amb un Gameboy, dins un bar de sa Porta de Sant Antoni, esperant que ta mare acabés ses feines. Allò et va marcar de per vida, pobret.
Valoració:3menosmas
Per Pau, fa mes de 12 anys
Bon article. Ara bé, el tancament d'Egunkaria va ser el 2003 i no el 1998. Potsser el diari tancat el 98 era l'Egin, no ho sé. Salutacions!
Valoració:1menosmas
Per pepe, fa mes de 12 anys
Idò als voltants del 90 set veia cridar GORA ETA per a Alcúdia, normalment a les festes a concerts de grups catalanistes a la plaça de braus. però també per a el cavallet cuan anavs amb els pijos dels teus amics amb les parkas mod. Segurament amb la corrupció també hi deus o devies estar d'acord!!
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente