nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

Valors

És evident que vivim una crisi de valors. Alguns han caracteritzat o definit els nous temps com els temps dels valors líquids. És a dir, uns valors poc sòlids, uns valors que canvien, uns valors de molt poca energia interior. Probablement aquesta crisi de valors està relacionada amb multitud d'aspectes concrets de la nostra vida diària. I no crec que sigui agosarat pensar que també té una certa relació amb la desafecció i el desencís polític. Si la societat, els mitjans de comunicació i els polítics estan instal·lats en els valors líquids sembla lògic pensar que això acabi, o pugui acabar, o ja hagi acabat, degenerant en un panorama polític ple de desorientació, en un panorama poc engrescador. I la veritat és que tothom sembla contribuir a aprofundir una tendència que en absolut podem considerar com a positiva.

N'hi ha que diuen que això és propi de democràcies consolidades i una mica avorrides d'elles mateixes. Així, aquest pensament el que sosté és que en moments històrics difícils per a un país es produeix un compromís i un encalentiment polític que després passa amb la normalitat. A les nostres contrades és molt comú fer aquest tipus de referència amb relació a la transició. L'argument és conegut: quan es tractava de lluitar contra la dictadura i dur l'Estat cap a la democràcia va augmentar la militància i l'interès per la política, persones de reconegut prestigi es varen implicar. De fet, es podria dir que a la memòria col·lectiva i dins aquest context ha quedat una certa imatge mítica de la gent del principal partit d'aleshores, la Unió de Centre Democràtic (UCD). Per a molta gent la UCD era qui agrupava l'excel·lència dels millors de la societat per tirar endavant el canvi i assolir un règim de llibertat. Certament que això està ple de matisos i puntualitzacions, però podríem dir que el missatge dominant va, més o manco, per aquest sentit.

Si aquest és un exemple reeixit semblaria molt fàcil ara recuperar aquella experiència i aquell esperit per sortir de l'actual conjuntura. Les coses normalment no són tan senzilles. Està bé i és ben necessari recuperar un poc aquell esperit, està bé i és necessari que les persones que es dediquen a la política siguin gent formada, preparada i amb uns valors sòlids interioritzats. Ara, tenc la sensació que la recuperació del prestigi de la política no només s'assolirà amb això. Perquè no tot és un problema dels polítics. També hi ha un problema de percepció i responsabilitat social, i també hi ha un problema de tractament informatiu i frivolització simplificadora dels processos de decisió.

Personalment crec que una cosa és la passió i una altra els valors. Què vull dir? El que vull dir és que en moments especials de la història allò lògic és que hi hagi més passió política, més temperatura si es vol dir així, ara, els valors, la solidesa de les persones i la seva rectitud s'hauria de mantenir estable fossin moments especials o habituals. El problema, per tant, no és tant l'excepcionalitat o no del moment, sinó l'evolució de valors que viu la societat. Pens que tots plegats ens estam acostumant a unes dinàmiques que no fan més que cada vegada donar lloc a situacions cada pic més surrealistes. Hi ha espècie d'escalada kafkiana que no sembla tenir aturador. Hauríem de començar a lluitar contra unes inèrcies que estan erosionant tot allò que toquen, i no només estic pensant en política.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Anna, fa mes de 12 anys
A mi m'agradaria que els polítics, més que la passió, recuperassin el compromís, la vocació de servei social, les ànsies de posar en la política el que, per exemple, un artista posa en el seu art, rara vegada compensat amb diners. Sols així podrem tornar a confiar en ells.
Valoració:2menosmas
Per m.riera, fa mes de 12 anys
sabra Melia conectar amb la gent? tant de bò però ho dubt! aquesta regeneracio d'UM fa el mateix cami que la del PP i no n'acaben d'estar contents els peperos. crec que UM no ha sabut deixar de banda els que havia de deixar de banda. partir de la idea de que tothom hi cap es una genesi equivocada per a la regeneracio. ara era el moment de dir que no tothom val...quien mucho abarca poco aprieta...i crec que aquest es ara l'error que en Melia fa. es la meva opinio. en acabar comptarem.
una altra cosa; la perdua de valors solids la patim tots i tots en som responsables, però quan els politics (d'UM també i molts rei meu)) te diven clarament que hi són per omplir-se les butxaques i que aixi funciona el mon, que vols que et digui tampoc contribuiu des de les posicions privilegiades que teniu a millorar res. sobretot quan no feis res per treure-los i esperau que sigui la justicia que vos faci la feina bruta. jo tambe la veig aquesta inercia pero per ventura tu n'ets una peça més que hi ha contribuit pero les culpes les vols repartides a tota la societat. aixo no val. que cada u millori lo que te 5 metres enrevoltant i t'assegur que aviat tot milloraria.
Valoració:-10menosmas
Per joan caldentey, fa mes de 12 anys
En Melià quan parla de valors, d'emocions, del passat... pensa, sens dubte, en el congrés de dissabte. Normal. Sap que regenerar no pot consistir en oblidar d'on es ve. L'al·lusió a la UCD no és casual. Els afiliats del partit necessiten una injecció d'il·lusió política. Melià en és conscient. Però el que més el preocupa és redefinir i reorientar el partit. Sap que el partit, i la política de les illes en general, té un problema d'orientació. Del congrés en sortiran idees, un projecte, en el qual s'indicarà el que, sense oblidar la seva història, vol seguir essent el partit. Els valors consistents, sòlids de què parla Melià, seran possibles si les persones que actualment assumeixen la responsabilitat del partit, són capaces de posar al seu davant gent preparada, consistent i d'una honestedat contrastada i provada. Confio en les idees de Melià. Me preocupa la circumstància que l'envolta. L'important no és l'ara del congrés. Més important és l'endemà. Bon vent.
Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente