Quan era petit a les parets de ca nostra hi penjaven cada any llargs penjarolls de pebres vermells. Venien els pagesos i fermaven els enfilalls a les tatxetes clavades a la façana i nosaltres, l'al·lotea, jugàvem a amagar-nos darrere les cortines roges de pebres. Quan s'aturava un turista, la padrina treia una cadira cordada i s'asseia a la carrera, fent com si enfilàs els pebres, per acontentar els desitjos fotogràfics d'aquella gent. En realitat els pebres ja estaven ben lligats i no feia falta cap labor, però aquelles fotografies quedaven molt bé.
Hi ha coses que defineixen una cultura gastronòmica. A Mallorca, la sobrassada, l'ensaïmada o l'oli d'oliva són elements definitoris, concloents. Hi ha determinades varietats vegetals i races animals que estan lligades a la nostra gastronomia d'una manera íntima: les tomàtigues de ramellet, la xeixa, el pebre de tap de cortí, l'oliva mallorquina, el porc negre... Es pot fer una cuina "mallorquina" prescindint dels ingredients locals, no hi ha dubte, però el resultat no és el mateix. Els intents de desnaturalització estan condemnats al fracàs.
Fa anys que moltes sobrassades es fan amb pebre bord duit de lluny (sembla que de Múrcia, Marroc o Brasil) i amb carn que no procedeix de la cabana ramadera local. És el mal vici nostre de donar per bo que les coses pròpies poden ser substituïdes per les foranes, sols que siguin un poc més barates. Però no tothom accepta aquesta norma pragmàtica. Per això hi ha persones que han seguit sembrant pebres vermells de la varietat tap de cortí i que han seguit obtenint pebre bord, tant per vendre com pel seu propi consum, i han seguit elaborant sobrassades casolanes amb els ingredients de sempre. Però aquestes persones, tot s'ha de dir, han restat aïllades i els seus sabers i les seves eines s'han arraconat i oblidat.
Ara ha sorgit una nova iniciativa. De la mà d'Slow Food i altres entitats, s'ha declarat la salvació del pebre vermell tradicional com un objectiu simbòlic. El treball i la imaginació han fet la resta: generar un moviment que reivindica la sembra, cultiu, assecat i molta del pebre de tap de cortí fins a tornar a produir el pebre bord d'un temps. Els impossibles tornen possibles si hi ha motivació. Vet ací que l'any passat se sembraren pebres de tap de cortí i els enfilalls tornaren a penjar de les façanes de Santa Maria i de Pòrtol (on mai no hi han deixat de ser) i es va tornar a moldre pebre (en algun cas es varen haver d'enviar els pebres a la península perquè aquí ja no hi ha molins adequats). La resposta de la gent ha estat excel·lent: el pebre bord elaborat d'aquesta manera s'ha esvaït tot d'una. Hi ha molta gent que vol recuperar la sobrassada d'un temps, el sabor i els olors de la infància, per això la sembra de pebres de tap de cortí va en augment.
I qui sap si això durà també a una represa de la sobrassada feta amb carn de porc mallorquí. El menjar és important i els aliments han de ser tractats amb cura i amb respecte cap als seus productors. L'encert d'aquesta iniciativa és que lliga entitats ciutadanes, ajuntaments, pagesos i empreses. Persones com Laura Buades i Maria Solivelles han aconseguit establir un nucli d'interès, el pebre de tap de cortí, amb capacitat d'interpretar la totalitat social. No cal cercar complicades anàlisis: en el pebre de tap de cortí tot sol ja hi ha tota la nostra història, amb les seves grandeses i misèries, i hi podem trobar el fil conductor que ens dugui a superar els problemes actuals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.