L'entrevista, és clar

L'entrevista (l'entrevista per excel·lència, com a mínim fins al pròxim escàndol) a Jaume Matas, dimecres nit a IB3 (repetida ahir al Bon dia, Balears i esmicolada arreu, al llarg del dia, i amb retruc i enhorabona de Cuní als Matins de TV3), ha estat un producte més per als altres mitjans que per a l'espectador: ahir tots els informatius en parlaven, i secundàriament el personal deixava les seves opinions als fòrums de comentaris (més aviat en contra, és a dir, gens convençuts). A part del previsible "jo sé que no he comès cap delicte", a molts espectadors els degué cridar l'atenció allò de "No, només són sis", en resposta a la pregunta si "Té vuit televisors a ca seva?".

És clar que, davant d'aquestes respostes, no sabem si som dins la normalitat o no, tot i que qüestionar-s'ho ja és un senyal sospitós. Paral·lelament, si un màxim governant ens vol convèncer que és "absolutament normal que un projecte en l'administració pública espanyola es pressuposti per 40 milions i acabi en 200" (glups) i que "això ocorre amb freqüència" (més glups), és perquè ens ho facem mirar. I si "molta gent menteix", inclosos jutges i fiscals, què hem d'empescar-nos?