Dissertar sobre temes mèdics no implica necessàriament detallar aspectes particulars de malalties concretes i que només afecten uns pocs. També hi cap la situació contrària, exposar casos que gairebé atenyen tothom i del coneixement dels quals s'obté una millora de la qualitat de vida, un major domini de la informació que hom rep i una discriminació del que en veritat interessa. Hem sentit parlar sovint dels radicals lliures en multitud d'indrets i ja no ens estranyen gens. Endemés, estan d'actualitat i el comerç ja n'és conscient, i ofereix productes específics no només en el camp de la nutrició i la dietètica, sinó també en tot allò que la conscienciació humana ha anat adquirint els últims anys en la preservació de la salut, com ara els cultius ecològics, les restriccions antitabac i la contaminació del medi ambient. Convendria, per tant, saber d'on provenen o com s'originen els radicals lliures, ja que des de sempre hi hem conviscut.

La primera vegada que algú va parlar dels radicals lliures fou l'any 1925 en boca del químic H. S. Taylor, que els considerà intermediaris de gran importància en diversos processos com l'oxidació, la polimerització i la contaminació atmosfèrica. Però des de l'origen de la vida, l'oxigen que les cèl·lules necessiten per a la seva activitat genera de manera habitual radicals lliures i són necessaris per a la supervivència mecanismes fisiològics per a la seva supressió. És el que denominam sistema d'oxidoreducció, que, en una situació de normalitat, permet una protecció de l'estructura de les cèl·lules i de les reaccions que s'hi duen a terme.

Però a pesar de l'existència d'aquests sistemes protectors del funcionament cel·lular, hi ha dues situacions en què aquests mecanismes de defensa envers els radicals lliures es poden veure superats i, per tant, ser ineficaços. Per una part, es pot produir un gran increment en la producció de radicals lliures a causa d'una situació d'estrès, com ara l'exercici intens. Aquesta situació es pot prevenir, en part, amb una dieta equilibrada i amb la ingesta d'aliments funcionals rics en antioxidants -vit. C, vit. E, Zn, Se, ß-carotè-, els quals neutralitzen aquest augment de producció de radicals lliures, com a conseqüència d'un procés extrem d'esforç físic.

Per altra banda, podem augmentar la presència de radicals lliures al nostre organisme amb una aportació exògena de productes que els generen en gran quantitat. Un exemple clar d'aquest procés succeeix quan es duu a terme un blanqueig de les dents amb peròxid d'hidrogen, sobretot quan aquest tractament s'aplica d'una manera reiterada. Això és així perquè el mecanisme d'acció dels peròxids per blanquejar les dents es deu a la pròpia generació de radicals lliures, com és el radical hidroxil, amb una eficàcia blanquejadora proporcional a la quantitat de radicals lliures alliberats.

Els radicals lliures tenen una gran capacitat de reacció amb multitud de substàncies i estructures cel·lulars, ja que poden aliar-s'hi i alterar-ne la composició, afectant tant proteïnes com lípids. Això pot produir canvis a qualsevol nivell de l'estructura cel·lular i provocar greus trastorns, com ara falles en la membrana, al citoplasma i, fins i tot, traspassar la membrana nuclear i produir mutacions cromosòmiques. Sabem que aquestes mutacions es poden transmetre en les successives divisions cel·lulars i, si l'alliberament d'aquests radicals lliures es continua produint, poden arribar a provocar alteracions greus de la cèl·lula.

És a dir, l'exposició continuada als radicals lliures pot provocar a les cèl·lules afectades alteracions de la seva càrrega genètica que amb un efecte memòria poden provocar, fins i tot després d'anys, alteracions que poden ser greus, sempre que es mantengui un abús en el temps i en la quantitat de radicals lliures que es generen. Aquí val el símil de les exposicions solars de la pell, també amb efecte memòria; pocs sabíem fa sols uns anys que l'exposició al sol podia produir unes alteracions en les cèl·lules de la pell, les quals es van acumulant al llarg de la vida i, en un moment donat, poden provocar lesions displàsiques que poden arribar a ser de mal pronòstic. Els factors de protecció solar no s'utilitzaven abans; com a molt s'aplicaven "after-suns" després de les habituals assolellades, però, al dia d'avui, la protecció total hi és pràcticament obligada.

De la mateixa manera, quan ens exposam a situacions que generen una gran quantitat de radicals lliures passa el mateix: hem d'aplicar una protecció enfront d'aquestes situacions. En el cas de l'exercici intens, serà suficient la ingesta de substàncies antioxidants i així complementar els mecanismes fisiològics de protecció, superats pel gran increment de producció de radicals lliures. En el cas del blanquejament dental, hem de combinar l'ús de peròxids amb la peroxidasa, un enzim que protegeix les cèl·lules vives enfront dels radicals lliures necessaris per blanquejar les dents; endemés de catalitzar la reacció que es produeix en la decoloració de les dents, s'aconsegueix blanquejar-les amb menys concentració de peròxids i amb un temps d'exposició menor i, per tant, amb menys producció de radicals lliures.

D'aquesta manera es romp la cascada de producció de radicals lliures, evitant que reaccionin amb altres substàncies que generen més radicals lliures, i així successivament; però en presència d'antioxidants o en combinació amb determinats enzims, aquesta cascada de producció de radicals lliures es veu interferida i no progressa i, així, difícilment les alteracions arribaran a ser greus i no afectaran el nucli de la cèl·lula. La Medicina lluita per millorar la nostra qualitat de vida, encara que hi hagi molts d'entrebancs difícils de superar. Coneixem avantatges clars fruit de les investigacions biomèdiques, i hem d'aprofitar aquests coneixements per aplicar-los a la nostra vida quotidiana i viure de cada vegada més i millor.