"Per al país, per als avantpassats,/ marxem units, marxem units./ No volem traïdors en els nostres rengles./ Hem d'esser de la nostra terra els únics propietaris./ Marxem units, marxem units,/ per al país, per als avantpassats...".
"Per als avis, per a la Pàtria,/ cavem alegres,/ quan fructifica el camp,/ L'ànima torna forta,/ Cavem alegres,/ per als avis, per a la Pàtria...". "Per al país i per als nostres pares,/ formem els fills,/ lliures, forts i pròspers,/ germans serem per sempre,/ formem els fills,/ per al País, per als nostres pares...".
"Per als avis, per a la pàtria./ O Déu, dels paladins!/ Per als avis, per a la Pàtria,/ O Déu dels paladins...". "Per a la bandera, per a la Pàtria,/ bell és morir./ El nostre passat ens crida:/ tenia aguerrida l'ànima./ Bell és morir,/ Per a la bandera, per a la Pàtria./ Bell és morir...".
Curiós himne patriòtic. La lletra, aquí traduïda del francès, és obra de Justin Lherison i la música fou composta per Nicole Geffrand. Es titula La Dessalinienne o Desaliniana, puix que es refereix a Jean Jacques Dessalines, un esclau negre que expulsà Rochambeau i es proclama emperador o rei d'Haití. Aquest personatge va néixer el 1758 i morí el 1806 víctima d'una revolta. Aquest himne nacional d'Haití ens pot fer reflexionar sobre la història recent del país i la tràgica situació dels seus pobladors després dels darrers terratrèmols, els quals fan bona aquella dita tan nostra del "ploure sobre banyat" o que les dissorts, calcant el castellà, mai solen venir totes soles. La lletra de l'himne ens parla de la tradició i de les columnes sobre la qual aquesta troba el major suport: Els avis, els pares, els fills, la terra, la collita i la bandera. El mateix que una religió, les ideologies polítiques en constituir una realitat nacional, pretenen crear una conciència de drets i deures. Hem de donar la nostra feina a la Pàtria.
L'hem d'aixecar amb el nostre esforç i la nostra suor. Hem de donar fills a la Pàtria. Hem de reverenciar la bandera que la representa. I el que és més absolut i dramàtic: hem de donar la nostra vida per la Bandera i la Pàtria i per l'honor que representen. La lletra ens deixa clar, per altra banda, que la terra d'Haití no té més propietaris que els autèntics haitians, clam que suposa allunyar per a sempre la situació d'esclavatge que visqueren els negres illencs quan aquesta part de l'illa era colònia francesa. I, tanmateix, canten tot això en la llengua de l'ex-dominador...
"Pour le Pays, pour les Ancêtres, marchons unis, marchons unis. "Dans nos rangs point de traîtres. Du sol soyons seuls maîtres". Jean-Jacques Dessalines proclamà la independència d'Haití el 1804 i exercí el poder després d'haver guanyat la guerra a un cos expedicionari de la metròpoli. Fou assassinat pels seus rivals polítics Christophe i Pétion.
