Del Senat, en general, no se'n parla gaire: una prova més d'immaduresa política. Dels senadors illencs, no se'n parla pràcticament gens, mai. La seva presència a Madrid és com un misteri, especialment en el cas d'alguns d'aquests senadors, dels quals es conten moltes llegendes urbanes non sanctas, que tenen a veure amb algunes formes d'esplai, d'esbarjo adult, més o menys furtives i silvestres. Res de l'altre món, però res que es pugui posar com a exemple als escolars.
En resum, dels senadors illencs, si han fet feina més enllà d'aixecar el braç per votar disciplinadament i d'allargar la mà per cobrar, no ho sabem. Els resultats són invisibles. Sembla que en el Senat regna una calma hipnòtica, una penombra intel·lectual favorable a la becadeta, una espècie de nirvana en el cor de la capital d'Espanya.
Com és natural, els senadors illencs desmentirien rotundament aquesta visió. Possiblement amb raó, ja que les coses, vistes de prop, de vegades no són com pareixien. Ara, és difícil imaginar, per exemple, el senador Fageda desentrellant complexes qüestions legislatives i posant-les en clar per a ser sotmeses a un debat profund i fructífer. No vol dir això que no se'n doni repetidament el cas, alerta, però aquesta possibilitat no ha transcendit en cap relació de fets comprovats. Qui diu Fageda diu tants d'altres senadors nostres que han passat una legislatura o més en el confort del Senat, en aquella beatífica quietud reparadora de l'esforç de viure. Beatus ille.
Qui no s'ha preguntat mai per la feina dels nostres senadors? Servidor feia anys que ja no em feia aquesta pregunta, i havia donat per suposat que la cambra alta és un d'aquests llocs on fan vida una part privilegiada dels polítics que no serveixen per a res: en el bon sentit de la paraula, s'ha d'entendre.
Però una intervenció de Pere Sampol al Senat, obligant Pedro Solbes a reconèixer que el tracte de l'Estat vers la nostra comunitat era injust, em va alertar sobre les possibilitats d'acció dels nostres senadors. Cap senador abans havia aconseguit de les autoritats en matèria econòmica de l'Estat un reconeixement que implicava un compromís. Per ventura és que no s'ho havien proposat; devia semblar-los, potser, una grosseria.
Ara, aquests dies, Pere Sampol ha obtingut una estimable aportació addicional de l'Estat (1.600.000 euros) destinada al castell d'Alaró i a can Prunera. Si aquestes dues intervencions us animen a saber més sobre la seva activitat, a www.peresampol.cat trobareu la demostració que el Senat també pot ser un lloc per fer-hi feina per al país, la qual cosa no deixa de ser una sorpresa agradable i suggeridora: per què no tenim sempre un senador atent als nostres problemes i no mig condormit en la quietud d'aquella santa casa, disposat a votar disciplinadament a favor dels interessos dels partits majoritaris? És clar que treballar en el Senat per al país pot crear mal ambient, perquè persones com Sampol dificulten la sesta perenne en què els nostres senadors es deixen embolcallar. De fet, ja n'hi ha que no li ho perdonen. Però els ciutadans li ho agraeixen.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hi ha una cosa molt clara, encara que desgraciadament pareix que s'ha convertit en un tòpic, i això li lleva força. Quan hi ha un representant a Madrid de partits no estatalistes passen aquestes coses: es sent parlar de les Illes Balears, al Senat en aquest cas. I s'aconsegueixen partides extra, que tanta falta ens fan. Però a l'hora de votar, ja ho veis, la majoria es tapen els ulls, la boca i les orelles, directament i sense remugar, i ala, quatra anys més parant el cul. Té cura, això?
Sempre he pensat que En Joan Fageda va partir cap a Madrid a descansar desprès dels dotze anys de batle de Ciutat (bé, en realitat ho era en José María Rodriguez) . En Manolo Cámara i En Pere Sampol, han fet més feina en el Senat que tots els altres senadors illencs junts. Si no, mirau les hemeroteques.
Efectivament, és una sorpresa ben agradable això del més de milló i mig d'euros per al castell d'Alaró i Can Prunera. I és, sobretot, una sorpresa perquè ens arriben tan poques notícies del Senat que em sembla que la majoria de ciutadans ja ni ens recordam que existeix, llevat de quan posen entrebancs a les decisions del Congrés per a l'aprovació d'alguna llei important. Potser que quan veuen la possibilitat de fer això, tot d'una els fugi la son. I si hom els vol deixondir per a una altra cosa, com ha fet el nostre senador Sampol, els deu caure ben tort. I més tractant-se d'un assumpte d'una autonomia de tercera, o regional.
Llistes obertes, seria una bona solucio.-Toni P
He vist els 3 vídeos de la plana web, i em sembla admirable la honestedat que transmet el Sr. Sampol. Quan generalitzam sobre la ineptitud i la corrupció dels nostres polítics dient que tots són iguals caiem dins dos errors brutals: 1. Li seguim el joc als partits menys democràtics, al PP, per xerrar clar, ja que un cop d'autoritarisme és, pels menys afavorits intelectualment, la millor manera d'acabar amb aquest "barullo". Així ho feren al 36. 2. Cometem la descomunal injustícia d'incloure a persones de la talla humana i moral del Sr. Sampol dins el mateix sac que a gent com De Santos, Canyellas o Matas. I això em sembla un insult imperdonable. Jo, Sr Sampol, con a ciutadà anònim, també estic desenganat de la política però com diu el Mestre Frontera, li agraeixo de tot cor la feinada que fa per defensar la dignitat del nostre poble davant el centralisme uniformitzador de Madrid.