RASCAYÚ CUANDO MUERAS QUÉ HARÀS TÚ
Mestre Llorenç Bisbal caminava una mica acalat, perquè la humitat de la terra li feia malbé els ossos. Va aproximar-se a Don Gabriel Alomar que, des de la porta del cementiri, mirava Palma amb un avorriment infinit.

-Don Biel, com va el burball...? -va demanar-li.

-D'aquella manera -li va respondre-. Tothom balla en el carrer i el Líric està tancat.

-I les coristes...?

Va arronsar les espatlles, Alomar. Va dir:

-Si volen mostrar les cuixes s'hauran de fer futbolistes.

EL REI EN JAUME
Un cueta va alertar Delegació del Govern d'una barca que havia atracat a la costa de Calvià. N'havia baixat un sol home.

-És d'un morenet -va indagar el Delegat del Govern en pla Holmes- més propi del Gurugú que de l'Ambre Soleil...?

-És ros com un fil d'or i menja alls a té qui té -li va respondre el cueta.

Immediatament Ramon Socias va canviar de fesomia. Ells ulls li brillaven de goig, la barbeta li tremolava d'emoció.

-'A por él! -va exclamar, en castellà, perquè l'entenguessin Roberto Alcázar y Pedrín.

No se'n podia avenir, de la seva sort. Va sentenciar, en to triomfal:

-Si menja alls, és un maulet...!

TU SERÀS UN CADÀVER NADA MÀS
El reverend Nicolau Saggesse va ficar-se distretament la mà dreta a la butxaca i va comprovar que allò que notava era la pistola i no una altra cosa. Recitava, amb la monotonia de qui passa el rosari:

-Hidalgo, Gibert, Massot, Ordinas, Viaene, Rodrigo de Santos, Collado, Duran, el Pepote, Gálvez, Gosálbez, Moisés, Nadal, Orejudo, Vicens, Mestre, la Paca, La Guapi, Areal Sisters, Munar, Matas i, ara, Cañellas...

-¿Caídos por Dios y por la Patria...? -va inquirir el Marquès de Zayas.

-Vull pensar que sí -li va respondre el reverend Sagesse.

-Entonces preparémonos para el 18 de Julio -li va respondre-. Si la derecha vacila España está enferma

AINA CALVO
La Batllessa Calvo dormia entre llençols de fil. I somiava. Tenia un somni violent i, tanmateix, gratificant. Somiava que era el Coronel Moscardó i que el monument al creuer Baleares era l'Alcázar. Les hordes de malfactors volien que l'enderroqués, al monument, i ella feia el sord. Així fins al 2011. Finalment, les eleccions la posaven a disposició de Sor Pepiño Blanco per si volia col·locar-la a Madrid, i Herr Fiol prenia possessió de Cort.

Aleshores, Herr Fiol, en lloc d'acomiadar-la amb bon vent i barca nova, feia seves les paraules de Franco a l'Alcázar.

-Heroínas de sa Feixina -va dir adreçant-se a la Batllessa i a Nanda Ramon-, vuestro ejemplo perdurará a través de las generaciones. 'Yo os saludo y abrazo en nombre de la Patria...!

La Batllessa Calvo va llevar-se amb la satisfacció d'haver enfilat el camí correcte. I va telefonar a Nanda Ramon.

-Quan en Fiol ens ha saludat -li diu, entendrida-, ni tu ni jo hem pogut retenir la llagrimeta.

RASCAYÚ CUANDO MUERAS QUÉ HARÀS TU
La realitat és apocalíptica. Els ciutadans ja s'han acostumat que hi hagi alts càrrecs detinguts o imputats, de manera que en veure un furgó rere l'altre en direcció als jutjats ja no s'immuta. Passa com a l'any del grip, que la gent ja no es treia el capell en passar el cotxe dels morts. Per afegitó, les finques comencen a esfondrar-se.

-Els mariners que passin prop de la costa -va comentar Pere d'Alcàntara Peña- veuran les runes de la ciutat acaramullades entorn del monument indestructible del creuer Baleares.

-Heee, toro...! -va citar un toro invisible, Quinito Caldentey, alhora que obria la capa.

Va mirar-se'l, Pere d'Alcàntara Peña.

-Saps què et sé dir, jove...? -va comentar-li- Que estam ben llests si no plou..!

EL REI EN JAUME (2)
En Miquel Nadal va tenir notícia que el Rei en Jaume havia desembarcat a Calvià, perquè des de la direcció del camp de golf de Santa Ponça l'avisaren que hi havia un cavall que es menjava l'herba. De manera que, amb l'avioneta, va ésser a Calvià en tres minuts.

Tan aviat com va aterrar va adreçar-se a aquell home ros que, sens dubte, era l'amo del cavall.

-I que no vegeu que aquest animal acabarà amb el prat...? -va demanar-li amb indignació mal continguda.

No va perdre el control, el Rei en Jaume.

-Ves si ho veig -li va respondre- Però si sols tinc un all per dinar no voldràs que li'n doni mig...?

Aleshores, el Rei en Jaume va donar-se a conèixer.

-Som el Rei en Jaume -va dir-li-, i ara mateix em vas a cercar un cafetó i una garrova de fer fum com les d'Orson Wells.

-A les vostres ordres! -va respondre Miquel Nadal, alhora que s'estirava en pla cadet, el saludava marcialment i feia mitja volta.

En aquell moment arribava el cotxe del Delegat del Govern, seguit pel de Roberto Alcázar y Pedrín.

-Senyor Maulet queda detingut en nom del jutge Garzón...! -va comminar Ramon Socias al Rei en Jaume.

-Apropa't, jove ros -li va dir el Rei en Jaume-, i acota't davant el Rei en Jaume com si volguessis posar el cap dins l'orinal.

Va vinclar-se més que la civada, el Delegat del Govern.

-'Recastaña! -Va exclamar Pedrín.

-I tan aviat com t'hauràs adreçat -va prosseguir el Rei en Jaume-, partiràs de quatres a cercar en Jaume Mateu i li diràs que ja estic empipat que els de l'Obra em facin dinar d'un puta all cada vegada que pos el peus a l'Illa.

El Delegat del Govern va disposar-se a partir a la carrera en pla Marion Jones.

-Voleu res més? -va demanar-li.

-Que li diguis que el 31 de desembre vull sopar d'un moltó untat de mel i esquitxat d'herbes aromàtiques.

-'Carape! -va exclamar Roberto Alcázar.

-'Sopla! -li va respondre Pedrín.

TU SERÀS UN CADÀVER NADA MÀS
Pere Bonet va sortir al carrer siulant Raskayú. I en Juanito Coll se li va penjar del braç.

-Estam compromesos...? -va demanar-li Bonet.

-No podem estar-ho mai -el va tranquil·litzar Juanito Coll-, però després del Calisay amb quatre cames vaig més dret que amb dues.

S'adreçaren a Palma, a bracet. Anaven xops.

-Que plou...? -va demanar-li Bonet al seu amic.

-El cel està estelat... -va respondre Coll.

-Idò dóna per cert que hem entrat a la mar -va encertar a dir Bonet.

AINA CALVO (2)
Aina Calvo va telefonar a Nanda Ramon per informar-la de les adhesions que suscita la seva decidida posició a favor del monument al Baleares. Una de les més singulars és la de la Plataforma 2003, creada per a la custòdia del pensament de José Antonio i que ha tingut una decidida intervenció en la defensa del monòlit del general Yagüe i en l'homenatge a Agustín de Foxá.

-Em diuen que subscriuen de cap a peus el plantejament d'ARCA -va concloure Aina Calvo, amb indissimulable satisfacció.

-Ho has somniat, supòs -li va dir Nanda Ramon.

-Si tenc la carta davant...! -va exclamar Aina Calvo.

No va respondre immediatament, Nanda Ramon. Va recomanar-li:

-Ara per ara que no se n'assabenti ningú...

I després d'un altre silenci, va afegir:

-¿Saps què...? Fés-ne una barqueta de paper, Aina, i que les ones se l'emportin a moreria.