De la informació que apareix aquests dies sobre la situació del Mallorca hi ha una certa unanimitat en la línia interpretativa dels mitjans. Hom no acaba de saber si és una coincidència casual o si som davant una estratègia per captar l'atenció. Ès probable que tot sigui tan elemental i explicable en termes domèstics que tampoc no serveixi una valoració raonada ni profunda sobre la situació.
Tot allò que està succeïnt, en el terreny institucional sobretot, és més o menys previsible i reforça la idea que la ciutadania mallorquina ha construït sobre aquest Mallorca dels darrers anys. Allò que passa amb la Societat Anònima Esportiva de Palma té una relació directa amb les turbulències del món del futbol, un cop ha deixat de ser un instrument al servei dels capitals més o menys invisibles que generava el món financer previ a la crisi. Des d'aquest punt de vista, el valor de mercat d'un club o d'una entitat d'aquestes característiques és més virtual que real, perquè en realitat era un instrument i no una finalitat en si mateix.
Les auditories i les taxacions convencionals que s'han fet servir fins ara estan totalment devaluades, no només en el món del futbol, sinó en qualsevol dels ordres econòmics del present, i els inversors ho saben. Tenint clar aquesta fita, que ja era òbvia aquest estiu passat, encara sorprèn més el desconcert dels propietaris actuals de la Societat Anònima Esportiva, situada a Son Moix. Als no iniciats en aquestes aventures, ens sobta perquè entenem que es tracta de professionals preparats per valorar el cost i ponderar el guany sobre operacions de risc. Javier Martí Asensio manifestava fa poc les excel·lències esportives del club. Només unes hores després Javier Martí Mingarro apareix a l'escena pública tocant les trompetes de l'apocalipsi.
Com a mínim sorprenent des del punt de vista estratègic, sobretot comunicant-ho a un consell d'administració que des que ha començat la competició ha desaparegut lentament de l'escenari públic, i la mallorquinitat s'ha convertit en el valor invisible i més devaluat en l'administració de l'entitat. Mallorca coneix allò que està passant en les interioritats de la SA Esportiva només des del punt de vista dels mitjans de comunicació i la seva ona expansiva. Ningú no vol que les coses es deteriorin encara més, però molt pocs creuen que la situació pugui mantenir-se i millorar, perquè hom té la sensació que l'arquitectura interna de l'entitat pateix una mena de malaltia que ha esdevingut crònica i potser incurable.
En una societat saturada d'informació, per ventura es fa cada dia més difícil entendre per què no s'informa d'allò que convé i només se seleccionen productes per bombardejar la ciutadania. Ningú no ha explicat mai les operacions de venda d'aquest estiu passat de la societat que gestiona l'Ono Estadi. No tenien cap obligació de fer-ho. De la mateixa manera que els mallorquins ara, en general, no se senten, amb deute, ni real ni moral, amb una empresa que hauria d'entendre que la confiança no s'exigeix, es genera.
