No passa res, ni passarà. Són així i no hi ha res més que pelar. Ja ho va dir el portaveu del PSOE, Antonio Diéguez, tot d'una de fer-se pública la imputació de Maria Antònia Munar, que "no vol dir que sigui culpable de cap delicte". Exactament igual que podria dir de Jaume Matas, per cert, però no ho dirà perquè pel PSOE de corrupció n'hi ha de bona i de dolenta. La primera, la que s'ha de tapar, com sigui. La segona, la del PP. Serà de veure i sentir el que digui avui la portaveu del Govern, Joana Barceló, que divendres passat ens deixava una -una més- de les seves preuades perles en demanar al PP que "s'implicàs" per "intentar aclarir l'actuació" de Matas. Tot d'una un periodista li demanà si feia extensiva la invitació a UM perquè s'"aclarís" sobre els nombrosos assumptes de possible corrupció que l'esquitxen, i la portaveu començà a dissimular en adonar-se' que havia estat agafada de ple.

Què dirà avui? I què té més... En realitat, ningú ja no se sent gaire interessat en el que diguin els polítiques que donen cobertura política a la corrupció. Tots han quedat ben retratats aquest darrer any. Queda una certa, remota, desesperada fins i tot, esperança que el Bloc, o almanco una part, el PSM, es vegi empès pels seus militants a prendre una decisió en nom de la dignitat. Però ningú no hi posaria messions. La confiança, en tots plegats, és tan baixa com que per a aquest casos és nul·la. Tant de bo donin una sorpresa agradable i, almanco mínimament, es pugui entendre que hi ha algú que no en vol ser còmplice. Però a cada declaració tan grandiloqüent com buida de contingut que fan, la possibilitat d'una reacció va diluint-se.

Mentrestant, ja tenim Munar imputada. Vostès creuen que això és el pitjor? Si és així, s'equivoquen. El més important del que passà dimecres no és la imputació de Munar pel cas Can Domenge, que ho és, important i greu, però no tant com l'altra notícia del dia. L'operació policial anomenada "maquillatge". Pel nom de la qual, per cert, hi ha dues explicacions: que seria, com pareix a primer cop d'ull, referida a Munar, o que vendria en relació amb una maquilladora -no és broma-. En aquesta operació, la Policia escorcollà el despatx professional -ara en excedència, se suposa- de Miquel Nadal, conseller de Turisme. En aquesta operació, el jutge està perseguint proves documentals que puguin provar un sistema de massiu finançament irregular d'UM. Alerta per aquí, i que vagin alerta tots els qui quedin a les majories. Perquè ja que parlar d'ètica i política a Balears és d'una ingenuïtat excessiva, parlem de política i eleccions.

UM no s'enfonsarà, o no del tot, a les urnes, per l'enfilall de casos de presumpta corrupció. No. Els qui rebran fort seran PSOE i Bloc si no reaccionen, que no fan cara de tenir-ne la més mínima intenció. S'imaginen vostès què dirien ambdues formacions si el PP estigués governant en coalició amb un diputat imputat, un director general del Govern imputat, un conseller imputat i amb el 75% dels càrrecs electes a les tres més importants institucions -Cort, Consell i Parlament- del seu soci també imputats? S'ho poden imaginar? Doncs en la diferència que hi ha entre el renou que farien i el silenci i/o la inacció vergonyosa d'ara, hi ha la resposta a la catàstrofe electoral que els espera. Però ells estan convençuts que no serà així. Que els seus votants també els perdonaran. Al cap i a la fi, si els de dretes perdonen els seus, ara que ja no hi ha ideologies i tot és pragmatisme, per què els haurien de castigar a ells? Estan ben arreglats...